Kilwa Kisiwani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB |
||
Línia 3:
|imatge =GreatMosque.jpg
|peu =Gran Mesquita
|mapa localització= {{Location map
|Tanzània
|label = Kilwa Kisiwani
Línia 23:
|caption =
}}
|localització = [[Districte de Kilwa]] <br/> {{Banderes|Tanzània}} [[Tanzània]]
|superfície =
|tipus =Cultural
|criteris =(iii)
|ID =144
|regió = [[Àfrica]]
|coordenades = {{coord|8|57|28|S|39|31|22|E}}
|any =1981
|extensió =
Línia 38:
Al [[segle XI]], l'illa de Kilwa fou venuda pel cap local a un comerciant persa de nom Ali bin Al-Hasan, que va fundar l'illa i el [[sultanat de Quilwa|Soldanat de Kilwa]]. Un document trobat a [[Oman]], datat vers 1200, esmenta al-Maqama al Kilwiyya i explica com es tractava de convertir els habitants de l'illa a l'ibadisme després de passar al xiisme per causa d'una missió enviada des de l'Iraq. Al segle XII, sota la dinastia Mahdali, era la ciutat més poderosa de la costa africana oriental i va arribar al cim al segle XV, quan dominava sobre [[Malindi]], [[Mombasa]], [[Illa de Pemba]], [[Zanzíbar]], [[Mafia]], les [[Comores]], la costa de [[Moçambic]], [[Sofala]] i alguns ports del [[canal de Madagascar]]. Abu Abdullah [[Ibn Battuta]] va visitar l'illa vers 1330, i va comentar favorablement la humilitat i religiositat del seu governant, el soldà al-Hasan ibn Sulaiman. En aquest temps, fou quan s'hi va construir el palau d'Husuni Kubwa i gran part de la gran mesquita de Kilwa.
Al final del segle XV, van arribar-hi els portuguesos. [[Vasco de Gama]] va demanar tribut i, el 1505, [[Francisco de Almeida]] va ocupar l'illa, que va restar portuguesa fins al 1512, quan fou capturada per un mercenari àrab i va retornar a ser una ciutat pròspera sota una nova dinastia. El 1784, va caure en mans de la dinastia omanita dels [[Al-Busaid]], i quedà en la partició en mans del soldans de [[sultanat de Zanzíbar|Zanzíbar]]. Al {{segle
L'illa fou excavada als anys cinquanta. El 1981, fou declarada [[Patrimoni de la Humanitat]]. L'erosió i la vegetació han provocat un ràpid deteriorament dels principals monuments, com la gran mesquita i el palau Mkutini. La part oriental del palau està desapareixent i els danys causats al sòl per les pluges amenacen d'ensorrar-lo. La vegetació ha limitat els efectes de les pluges, però trenca les estructures de rajola. El 2008, fou inclosa en la llista dels 100 llocs Patrimoni de la Humanitat en més perill. Unes cinc mesquites dels segles XIV i XV, en ruïnes, estan cobertes de manglars.
Línia 48:
{{commonscat}}
* [http://wmf.org/watch2008/watch.php?id=S8393 World Monuments, Kilwa].
* [http://www.aluka.org/action/showCompilationPage?doi=10.5555%2FAL.CH.COMPILATION.HERITAGE-SITE.KILWA+KISIWANI Kilwa Kisiwani Site].
| |||