Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 122:
El '''Sacre Imperi romanogermànic''' o simplement '''Sacre Imperi''' (en [[alemany]]: ''Heiliges Römisches Reich''; o ''Sacrum Romanum Imperium'' en [[llatí]]) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'[[Europa Central|Europa central]], que es va mantenir des de l'[[edat mitjana]] fins a finals de l'[[edat moderna]]. Nascut el [[962]] de la [[França oriental]], de les tres parts en les quals es va repartir el [[regne Franc|Regne franc]] el [[843]] ([[tractat de Verdun]]), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el [[1806]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]]. En el [[segle XVIII]], comprenia la major part de les actuals [[Alemanya]], [[República Txeca]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], [[Eslovènia]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]], així com grans àrees de l'actual [[Polònia]] i una porció dels [[Països Baixos]]. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i [[Suïssa]], així com zones de [[França]] i [[Itàlia]].
La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement al llarg dels segles. L'any [[1034]],
El ''Reich'' va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides ''Wahlkapitulationen'' (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles.
|