Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià, segle XV → {{segle|XV}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}}, es va convertir en → va esdevenir, a vegades → de vegades, utilitzava → feia AWB
m Canvis menors, neteja, replaced: italià → italià, s'utilitzava → es feia servir AWB
Línia 122:
El '''Sacre Imperi romanogermànic''' o simplement '''Sacre Imperi''' (en [[alemany]]: ''Heiliges Römisches Reich''; o ''Sacrum Romanum Imperium'' en [[llatí]]) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'[[Europa Central|Europa central]], que es va mantenir des de l'[[edat mitjana]] fins a finals de l'[[edat moderna]]. Nascut el [[962]] de la [[França oriental]], de les tres parts en les quals es va repartir el [[regne Franc|Regne franc]] el [[843]] ([[tractat de Verdun]]), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el [[1806]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]]. En el [[segle XVIII]], comprenia la major part de les actuals [[Alemanya]], [[República Txeca]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], [[Eslovènia]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]], així com grans àrees de l'actual [[Polònia]] i una porció dels [[Països Baixos]]. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i [[Suïssa]], així com zones de [[França]] i [[Itàlia]].
 
La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement al llarg dels segles. L'any [[1034]], s'utilitzavaes feia servir la fórmula '''''Imperi romà''''' per a referir-se a les terres sota domini de [[Conrad II, emperador romanogermànic|Conrad II]] i no va ser fins al [[1157]], durant el regnat de [[Frederic I Barba-roja]], que es va començar a utilitzar el terme ''Sacre Imperi''. D'altra banda, l'ús del terme ''emperador romà'' feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb [[Otó II, emperador romanogermànic|Otó II]] entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de [[Carlemany]] (mort el [[814]]) fins a [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I el Gran]] (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a [[emperadors d'Occident]]. El terme ''Sacre Imperi'' ''romà'' comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme ''Sacre Imperi romanogermànic'' data del [[1512]], després de moltes variacions en els últims anys del [[segle XV]].
 
El ''Reich'' va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides ''Wahlkapitulationen'' (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles.