Revisió del 07:35, 11 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - la Illa + l'Illa ← Edició anterior		Revisió del 08:23, 11 abr 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:South_Island.jpg\|thumb\|335x335px\|Aquesta imatge de satèl·lit mostra clarament els Alps Neozelandesos.]] [[Fitxer:Hooker_Valley_Pano_MC.jpg\|thumb\|300x300px\|Paisatge dels Alps Neozelandesos.]] Els '''Alps del Sud''' o '''Meridionals '''(''Southern Alps'' en [[anglès]]) o '''Alps Neozelandesos''' és una serralada que discorre al llarg del costat occidental de la l'[[illa del Sud]] de [[Nova Zelanda\|Nova Zelanda.]] Constitueix una barrera natural a tot el llarg d'aquesta illa, la qual cosa dificulta la comunicació entre la costa oest de l'illa (Westland) i les planes de [[Canterbury (Nova Zelanda)\|Canterbury]], a l'est. El terme Alps Neozelandesos es refereix generalment a la serralada sencera, mentre que es poden donar noms específics a cadenes muntanyenques més petites que formen part de la serralada. El punt més alt de la serralada (i del país) és la [[Mont Cook\|muntanya Cook]] (Aoraki/Mount Cook segons el seu nom oficial en [[Maori\|maorí]] i anglès), amb 3754 metres. Existeixen altres setze pics a la serralada que sobrepassen també els 3000 metres d'altura. Línia 66: Els Alps Neozelandesos divideixen també climatològicament l'Illa del Sud. A causa de la seva altitud i la seva proximitat a la costa, intercepten els vents de l'oest procedents del [[mar de Tasmània]] carregats d'humitat. En trobar-se amb l'obstacle que constitueix la serralada, són forçats a elevar-se ràpidament, per la qual cosa descarreguen la humitat en forma de pluja a les zones de menys altitud, la qual cosa fa que la costa oest de l'Illa del Sud de Nova Zelanda sigui una de les més plujoses del món, arribant en alguns llocs a 15 000 mm anuals i a la creació d'un frondós bosc tropical (''rain forest''), que, no obstant això, no està en una zona tropical. En comptes de pluja, les muntanyes reben abundants precipitacions de neu, que alimenten les abundants [[Glacera\|glaceres]] amb què compta la serralada. Ja perduda la seva humitat, el vent arriba a les planes de Canterbury i [[Otago]] en el seu camí cap a l'oceà Pacífic. D'aquesta forma, la part oriental de l'Illa del Sud és una de les més assolellades de Nova Zelanda. En l'actualitat, existeixen en la serralada ~~nombrosos~~nombroses glaceres. En el passat, l'activitat glacial va ser moltíssim major, la qual cosa va produir nombrosos fiords en la costa occidental de l'illa (Fiordland National Park) i profundes valls i grans llacs, com el Makatipu, el [[Llac Manapouri\|Manapouri]] i l'Et Anau. A causa de la seva orientació, perpendicular als vents predominantment de l'oest, existeixen excel·lents condicions amb corrents ascendents d'aire per al vol de planadors. A causa d'això, la ciutat de Omarama, situada a [[Sobrevent i sotavent\|sotavent]] de les muntanyes, s'ha guanyat una reputació internacional per les seves condicions per al [[Planador\|planatge.]]

Alps Neozelandesos: diferència entre les revisions