En la nit del [[18 de juliol|18]] al [[19 de juliol]] de [[1936]] ocuparia el govern civil de Burgos. Dávila va ser membre de la [[Junta de Defensa Nacional]] i president de la [[Junta Tècnica de l'Estat]], origen de l'administració pública dels revoltats i cap d'[[Estat Major]] de l'Exèrcit.<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1936/002/A00005-00005.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 2, del 6 de octubre de 1936]</ref><ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1936/001/A00003-00003.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 1, del 2 de octubre de 1936]</ref>
Després de la mort del [[general Mola]] en accident aeri, Dávila li substitueix i pren el comandament delde l'[[Exèrcit del Nord (nacionalista)|Exèrcit del Nord]].<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1937/227/A01739-01739.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 227, de 4 de juny de 1937]</ref><ref>[[Hugh Thomas]] (1976), ''La Guerra Civil Española'', pág. 744</ref> Al comandament d'aquest Exèrcit aconseguiria [[Ofensiva de Biscaia|ocupar Biscaia]], [[Batalla de Santander|Santander]] i [[Ofensiva d'Astúries|Astúries]], la qual cosa suposaria la desaparició del [[Front Nord]] republicà i fet i fet desequilibraria la balança de la contesa a favor del [[Bàndol revoltat]]. Després de la [[Ofensiva del Nord|Campanya del Nord]], va mantenir el comandament d'aquest Exèrcit i va redistribuir les seves forces per a una nova ofensiva contra l'Espanya republicana, encara que encara va sumar un nou càrrec militar a les seves responsabilitats.<ref>[[Hugh Thomas]] (1976), ''La Guerra Civil Española'', pág. 810</ref> El [[31 de gener]] de [[1938]] va ser nomenat [[ministre de Defensa d'Espanya|Ministre de Defensa]] dins del [[Primer Govern nacional d'Espanya (1938-1939)|Primer Govern franquista]] presidit pel dictador [[Francisco Franco]], quedant sota el seu comandament les tres branques militars: [[Exèrcit de Terra d'Espanya|Terra]], [[Marina Espanyola|Marina]] i [[Exèrcit de l'Aire d'Espanya|Aire]].<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1938/468/A05547-05547.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 468, de l'1 de febrer de 1938]</ref> Uns mesos més tard va ser ascendit al grau [[Tinent general]].<ref>[http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1939/137/A02688-02688.pdf Boletín Oficial del Estado núm. 137, de 17 de maig de 1939]</ref> Després de participar en la reeixida [[Ofensiva d'Aragó]], va disposar la campanya per aïllar [[Catalunya]], en la [[batalla de l'Ebre]] i l'[[Ofensiva de Catalunya|ocupació final de Catalunya]] al començament de [[1939]].
