Crisi financera global del 2007-2012: diferència entre les revisions

La '''Crisi de finals de la dècada del 2000''' es va produir entre [[2008]]-[[2009]], quan la majoria d'economies del món industrialitzat va entrar en una profunda [[recessió]].<ref>{{ref-llibre|nom=Fred E. |cognom=Foldvary |url= http://www.foldvary.net/works/dep08.pdf |format=PDF|títol=The Depression of 2008 | editorial=The Gutenberg Press |isbn=0-9603872-0-X |data= 18 setembre 2007 | consulta=2009-01-04}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.forbes.com/2009/01/14/global-recession-2009-oped-cx_nr_0115roubini.html|títol= A Global Breakdown Of The Recession In 2009|nom=Nouriel|cognom=Roubini|enllaçautor=Nouriel Roubini|data=15 de gener 2009|llengua=anglès}}</ref> És la primera vegada que es donava una recessió global simultània a totes les economies avançades -[[Estats Units]], [[Europa]], [[Àsia]]- i als països emergents. Fou la pitjor crisi financera des de la [[Gran Depressió]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/02/01/pagina-4/76541173/pdf.html El professor Nouriel Roubini ens acompanya en un recorregut econòmic a través del món]</ref> De fet se l'anomenà sovint la '''Gran Recessió''', tal com la batejà l'economista nord-americà [[Paul Volcker]], per reflectir les similituds amb la Gran Depressió però sense sobrepassar-la.<ref name=ElPais22042009>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/economia/FMI/pone/cifras/Gran/Recesion/elpepueco/20090422elpepueco_9/Tes|títol=El FMI pone cifras a la Gran Recesión| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=22 d'abril 2009 |obra= | editor=El País|llengua= castellà}}</ref>

|style="text-align:left"|[[EUA]] ||1,1||-0,8||-2,8||0,0||3,8||||-0,9||-0,1||5,8||||8,9||10,1||-4,7||||-2,8||-2,8

|style="text-align:left"|[[Zona Euro]] ||0,9||||-4,2||-0,4||3,3||||0,4||0,6||7,6||||10,1||11,5||-0,7||||-1,1||-1,2

|style="text-align:left"|[[Alemanya]] ||1,3||-6,7<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/l_economia_alemanya_cau_un_3_8_un_descens_mai_vist_des_de_la_reunificacio_59302.php L'economia alemanya cau un 3,8%, un descens mai vist des de la reunificació]</ref>||-5,6||-1,0||2,8||||0,1||-0,4||7,3||||9,0||10,8||6,4||||2,3||2,4

|style="text-align:left"|[[França]] ||0,7||||-3,0||0,4||3,2||||0,5||1,0||7,8||||9,6||10,3||-1,6||||-0,4||-0,9

|style="text-align:left"|[[Itàlia]] ||-1,0||||-4,4||-0,4||3,5||||0,7||0,6||6,8||||8,9||10,5||-3,2||||-3,0||-3,1

|style="text-align:left"|[[Espanya]] ||1,1||-2,9<ref>[http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090429/53692666748/la-economia-espanola-se-hunde-un-18-en-tres-meses-y-un-29-en-el-ultimo-ano.html L'economia espanyola s'enfonsa un 1,8% en tres mesos i un 2,9% l'últim any ]</ref>||-3,0||-0,7||4,1||-0,1<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/l_ipc_espanyol_avancat_es_mante_en_negatiu_per_segon_mes_consecutiu_57679.php L'IPC espanyol avançat es manté en negatiu per segon mes consecutiu]</ref>||0,0||0,9||11,3||17,4<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/catalunya_es_el_territori_de_l_estat_que_mes_creix_en_nombre_d_aturats_57041.php Catalunya és el territori de l'Estat que més creix en nombre d'aturats]</ref>||17,7||19,3||-9,6||||-5,4||-4,4

|style="text-align:left"|[[Japó]] ||-0,6||-4,3||-6,2||0,5||1,4||||-1,0||-0,6||4,0||||4,6||5,6||3,2||||1,5||1,2

|style="text-align:left"|[[Regne Unit]] ||0,7||||-4,1||-0,4||3,6||||1,5||0,8||5,5||||7,4||9,2||-1,7||||-2,0||-1,5

Diversos països desenvolupats van veure com durant el decenni del 2000 el [[sector immobiliari]] es convertia en un dels motors de la seva economia, ja que va anotarmarcar taxes de creixement rècord any rere any i va impulsar el creixement de l'economia en general. A [[Espanya]], els [[EUA]] i el [[Regne Unit]], per exemple, els llocs de treball generats en el sector de la construcció entre el 2000 i el 2007 van representar, respectivament, el 20%, el 14% i el 17% del total de llocs de treball generats. Un dels factors principals que va impulsar el creixement del sector immobiliari en la majoria de països va ser el baix nivell dels [[tipus d'interès]] reals. Això va reduir considerablement el cost de [[finançament]] i, en conseqüència, va impulsar tant l'oferta com la demanda. A Espanya, per exemple, els tipus d'interès reals van ser negatius la major part del temps entre el 2002 i el 2006. L'augment de la [[població]] i l'efecte de la generació del [[baby boom]] van constituir dos factors addicionals que van impulsar la demanda a Espanya. La desacceleració del sector és evident sense cap mena de dubte. Als EUA, el preu de l’habitatge fins al setembre del 2008 va caure un 26% en termes nominals des dels nivells màxims del 2006, i la inversió residencial un 40%. A Espanya, la desacceleració va començar una mica més tard. El preu de l’habitatge va caure un 1,5%, i la inversió residencial un 13%.<ref>{{ref-web |url= http://www.pdf.lacaixa.comunicacions.com/de/cat/de12_cat.pdf|títol=Conseqüències econòmiques

dels cicles del preu de l’habitatge| consulta= |cognom=Aspachs-Bracons |nom= Oriol |coautors= |data=Febrer de 2009 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref>

El [[20 d'agost]], però, les males notícies saltaven a Europa i es feia públic el rescat del banc regional públic [[alemany]] [[Sachsen LB]] per part d'un grup de caixes d'estalvis per valor de 17.300 milions d'euros.<ref>{{ref-web |url= http://paper.avui.cat/article/economia/93086/caixes/alemanyes/rescaten/banc/sachsen.html|títol= Les caixes alemanyes rescaten el banc Sachsen| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=21 d'agost de 2007 |obra= | editor=Avui}}</ref> També a l'agost es produïa el rescat del banc alemany [[IKB Deutsche Industriebank]] amb una injecció de 3.500 milions d'euros, que, al final, va ser insuficient, i que, el [[21 d'agost]] del 2008, era adquirit per la firma de capital privat [[Lone Star Funds]]. Però potser la fallida més dramàtica d'aquest període es produïa el [[13 de setembre]] del 2007, quan el [[Banc d'Anglaterra]] havia d'acudir al rescat del [[Northern Rock]], cinquè banc hipotecari del país, quan a les portes de les seves oficines es van formar cues de clients per retirar els dipòsits.<ref name="Caixa convulsió"/>

''subprime'' destinat a evitar, en la mesura del possible, l'embargament de més habitatges.<ref name="Caixa convulsió"/> L'any 2008 es va iniciar sense un horitzó clar de solució de la crisi. Però la realitat va superar els pronòstics més pessimistes. Entre el 14 i el [[16 de març]] de [[2008]], la [[Reserva Federal]] feia un pas insòlit en impulsar (amb la garantia pública) un pla de rescat per al cinquè banc d'inversions del país, [[Bear Stearns]], que, finalment, va ser adquirit per [[JP Morgan Chase]]. L'operació comptà amb el suport de l'administració Bush i la Reserva Federal dels Estats Units, per evitar que la fallida del banc generés una crisi de confiança i la propagació al sistema financer internacional.<ref>{{ref-web |url= http://www.3cat24.cat/noticia/264174/economia/El-banc-nord-america-JP-Morgan-compra-el-seu-rival-Bear-Stearns-per-evitar-ne-la-fallida|títol= El banc nord-americà JP Morgan compra el seu rival Bear Stearns per evitar-ne la fallida| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=17 de març de 2008 |obra= | editor=3cat24.cat}}</ref>

Tot i que en un primer moment semblava que la decidida acció de la Fed havien aconseguit que la crisi toqués fons, el mes de setembre següent va ser, probablement, el pitjor de la història financera nord-americana.<ref name="Caixa convulsió"/> Atès el progressiu agreujament dels problemes de descapitalització, caiguda del valor de les accions i elevada desconfiança dels mercats, el [[5 de setembre]] de 2008, el govern federal dels Estats Units va decidir intervenir les agències hipotecàries [[Fannie Mae]] i [[Freddie Mac]], les quals garantien gairebé la meitat del total del mercat hipotecari nord-americà, que era d'uns 12 bilions de dòlars. El govern va assumir la gestió de forma temporal i els directius en van ser apartats. S'hi injectaren uns 200.000 milions de dòlars per evitar-ne la fallida, de manera que seria la major operació de rescat de la història del país. Les accions de les dues companyies han caigut més del 90% en l'últim any i en els últims mesos inversors estrangers havien venut les seves participacions.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia//40259/pla/milions.html|títol= Pla de 200.000 milions| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=7 de setembre de 2008 |obra= | editor=avui.cat}}</ref>

Però el xou només havia fet que començar. El [[15 de setembre]] de 2008, el [[Bank of America]] comprà el banc d'inversions [[Merrill Lynch]] i el quart banc d'inversions nord-americà, [[Lehman Brothers]], feia fallida.<ref name="Caixa convulsió"/> Dos dies després, es coneixia la nacionalització parcial de la companyia d'assegurances [[AIG]] per part de la Reserva Federal, que adquiria el 79,9% de les accions de la primera asseguradora mundial i concedia un préstec per valor de 85.000 milions de dòlars. AIG acabava de passar la pitjor crisi de la seva història després de reconèixer elevades pèrdues originades per crèdits ''subprime''.<ref>{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1990/03/10/pagina-21/71929738/pdf.html?search=AIG|títol= AIG en la pitjor crisi de la seva història| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=22 de juny de 2008 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref> El [[25 de setembre]], feia fallida [[Washington Mutual]]. Els clients havien començat a retirar els seus estalvis. Les accions queien. La institució, amb uns actius per valor de 309.731 milions de dòlars i 2.600 oficines, tenia dificultats per operar amb normalitat. Era la major caixa d'estalvis dels Estats Units i es trobava al caire de precipici, per això el Govern federal va assumir el seu control i posteriorment [[JP Morgan Chase]] va comprar gran part de les seves operacions per 1.900 milions de dòlars.<ref>{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2008/09/27/pagina-60/74132757/pdf.html?search=Washington%20Mutual|títol= JP Morgan compra la primera caixa d'estalvis de EUA després del seu col·lapse| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=27 de setembre de 2008 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref>

En especial després de l'experiència del col·lapse de Lehman Brothers, les autoritats econòmiques i monetàries de tot el món van ser molt conscients de la importància d'evitar la fallida d'entitats rellevants. L'ampliació de l'assegurança de dipòsits també va consolidar la confiança dels dipositants i va evitar els pànics, tan habituals durant la [[crisi del 29]]. De l'altra, l'actuació de les autoritats fiscals i monetàries per evitar una forta contracció del crèdit, la caiguda del nivell de [[preus]] i una recessió llarga era molt diferent de la del 29 i, fins i tot, de la del [[Japó]].<ref>{{ref-web |url= http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/ieimon.php?idioma=cat&llibre=200901&cap=Conjuntura+internacional&sbc=Recessi%F3%2C+per%F2+no+depressi%F3%3A+una+mirada+al+29+i+al+Jap%F3+dels+anys+noranta|títol= Les lliçons dels episodis de depressió de les crisis del 29 i del Japó en els anys noranta no han de ser desaprofitades| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=gener de 2009 |obra= | editor=lacaixa.comunicaions.com}}</ref>

[[Bernard Lawrence Madoff]], de 70 anys, va ser arrestat l'[[11 de desembre]] de 2008 després de ser acusat de ser el principal responsable d'una estafa piramidal amb milers d'afectats a tot el món.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia//49389/madoff/sota/arrest/domiciliari.html|títol=Madoff, sota arrest domiciliari| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=18 de desembre de 2008 |obra= | editor=avui.cat}}</ref> L'escàndol es va destapar quan l'agent comercial va confessar a la seva família que les seves operacions eren en realitat una [[piràmide financera]], en què pagava la rendibilitat als inversors amb els diners que col·locaven en el fons altres persones. Madoff Investment Securities gestionava actius por valor de 17.100 milions de dòlars i era un dels [[broker]]s més veterans de [[Wall Street]], on havia treballat durant més de cinquanta anys. Va ser una de les societats que va participar en la creació del [[Nasdaq]], contribució que va servir perquè Madoff ocupés la presidència del parquet novaiorquès.<ref>{{ref-web |url= http://www.expansion.com/actualidad/gente/madoff.html|títol=Bernard Lawrence Madoff| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=desembre de 2008 |obra= | editor=expansion.com}}</ref>

El novembre de 2008, l'[[OCDE]] va publicar estimacions i previsions segons les quals diversos països membres (entre altres la [[Zona euro]], els [[Estats Units]] i el [[Japó]]) tindrien un creixement negatiu el 2009 i coneixerien una pujada de l'[[atur]], el nombre d'aturats en total països de l'OCDE passant de 34 milions a la tardor 2008 a 42 milions en 2010.<ref>{{format ref}} http://www.oecd.org/document/2/0,3343,en_2649_201185_41721827_1_1_1_1,00.html</ref> De mitjana sobre els països de l'OCDE, el [[PIB]] disminuiria d'un 0,4% el 2009 i creixeria d'un 1,5% en 2010.<ref name="OCDE EO">{{ref-web |url= http://www.oecd.org/dataoecd/4/50/39739655.pdf|títol=Managing the global financial crisis and economic downturn|data=desembre 2008| editor=OCDE}}</ref>

A la [[cimera del G-20]] de [[Washington DC]] de novembre de 2008 es va acordar la posada en marxa de plans d'estímul fiscal per superar el deteriorament econòmic. Sis mesos després, els dos principals actors de la crisi, els [[Estats Units]] i la [[Unió Europea]], havien injectat als mercats financers sis bilions d'euros a parts iguals, xifra que representa gairebé la meitat del [[PIB]] dels EUA i una mica més de cinc vegades el d'[[Espanya]], segons les dades del [[FMI]]. No obstant això, malgrat que es tracta d'un desemborsament sense precedents en la història moderna, els seus resultats no van ser del tot satisfactoris en la mesura que els problemes de [[liquiditat]] i desconfiança seguiren presents en espera de què les entitats es desfessin dels seus actius tòxics, valorats pel FMI en uns altres tres bilions.<ref>{{ref-web |url= http://www.elpais.com/articulo/economia/EE/UU/UE/han/inyectado/billones/sistema/financiero/elpepueco/20090408elpepueco_8/Tes|títol= EUA i la UE han injectat ja sis bilions en el sistema financer| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=8 d'abril de 2009 |obra= | editor=elpais.com}}</ref>

El [[16 d'abril]] de [[2009]], el director gerent del [[FMI]], [[Dominique Strauss-Kahn]], va pronosticar que 2009 seria "un any horrible", amb una recessió mundial "profunda", i va condicionar la recuperació el [[2010]] que els governs augmentin les seves intervencions en l'economia.<ref>{{ref-web |url= http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090416/53684347443/strauss-kahn-2009-sera-un-ano-horrible.html|títol= Strauss-Kahn: "2009 serà un any horrible"| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=16 d'abril de 2009 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref>

Davant dels que entreveien els primers signes d'esperança en la recuperació, els pessimistes eren majoria i el [[FMI]] estava entre el segon grup. El Fons dibuixà al seu informe de primavera un panorama ombrívol, amb una caiguda del [[PIB]] mundial de l'1,3% pel 2009, molt pitjor que les seves estimacions anteriors. Es tractava doncs de la recessió més profunda des de la [[II Guerra Mundial]] ''per un ampli marge'', segons el Fons. Només quedaven en pitjor lloc els anys de la [[Gran Depressió]]. El Fons s'alineava així amb economistes com el nord-americà [[Paul Volcker]], que batejà aquesta crisi com "la Gran Recessió".<ref name=ElPais22042009/>

A finals del mes de maig es coneixien noves dades referents al [[PIB]] dels països de l'[[OCDE]]. Havia caigut un 2,1% en el primer trimestre de l'any, un retrocés que suposa la reculada més gran des del 1960. Si la comparació es feia amb el mateix període del 2008, el PIB de l'OCDE havia baixat un 4,2%. A més, la contracció de l'economia de gener a març havia estat encara més accentuada (2,2%) en el denominat grup dels set grans: [[Alemanya]], [[Canadà]], [[Estats Units]], [[França]], [[Itàlia]], [[Japó]] i [[Regne Unit]]. D'aquests, el descens ha estat especialment marcat pel descens trimestral del Japó (un 4%) i d'Alemanya (un 3,8%). Pel que fa a la variació interanual del PIB dels set grans, el retrocés se situava en el 4,5% respecte al març del 2008. L'economia japonesa havia caigut un 9,1% en dotze mesos i l'alemanya, un 6,9%.<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/l_economia_dels_paisos_de_l_ocde_registra_el_marc_el_retroces_mes_gran_des_del_1960_60394.php L'economia dels països de l'OCDE registra al març el retrocés més gran des del 1960]</ref>

El [[producte interior brut]] (PIB) dels EUA va patir una contracció del 3,8% en l'últim trimestre del 2008 respecte el trimestre anterior, quan ja havia baixat un 0,5%. Era la contracció més pronunciada des de [[1982]]. Encara que el [[Consell Nacional d'Investigacions Econòmiques dels EUA]] (NBER) havia indicat que el país havia entrat en recessió el desembre del 2007,<ref name="NBER">{{ref-web |url= http://wwwdev.nber.org/cycles/dec2008.html |títol=Determination of the December 2007 Peak in Economic Activity |data=desembre 2008 | editor=NBER}}</ref> -posant fi a un cicle de creixement de 73 mesos començat el novembre de 2001-, el descens del PIB aquest últim trimestre del 2008 confirma la [[recessió]] tècnica de l'economia nord-americana, que fins ara no havia registrat dos trimestres consecutius amb descensos des que va esclatar la crisi financera i econòmica. En el conjunt del 2008, l'economia nord-americana va assolir un creixement de l'1,3%, el nivell més baix d'expansió del PIB de la primera potència econòmica mundial des del 2001. El 2007 va créixer un 2%.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia/52607/es/confirma/la/recessio/leconomia/espanyola.html|títol= EUA es va contraure un 3,8% en el quart trimestre i confirma la recessió| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=30 de gener de 2009 |obra= | editor=avui.cat}}</ref>

negatiu| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=7 d'abril de 2009 |obra= | editor=lavanguardia.es}}</ref>

Les dades del tercer trimestre de [[2008]], amb un retrocés interanual de l'1,3%, confirmarn el ràpid debilitament de l'activitat econòmica iniciat durant el segon semestre del 2008, any que va tancar amb un creixement anual del PIB del 0,7%. Les previsions per al 2009 apunten que Catalunya es mantindrà en una situació de recessió en el nou escenari [[macroeconòmic]]. Això s'explica, en bona part, per la contribució negativa al creixement de la [[demanda interna]] (-4,3%).

El [[26 d'abril]] de [[2009]], [[Antoni Castells]] va admetre que Catalunya viuria una crisi "molt seriosa" i va admetre que la [[Generalitat de Catalunya]] havia modificat les seves previsions de creixement per a l'any 2009, i calculà que el producte interior brut (PIB) caurria entre el 3% i el 3,2%.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia//56986/pib/catala/caura/entre/aquest/any.html|títol= El PIB català caurà entre el 3% i el 3,2% aquest any| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=26 de març de 2009 |obra= | editor=avui.cat}}</ref>

El nombre d'afiliats a la [[Seguretat Social]] a Catalunya va descendir un 6,7% en el mes de març de 2009 respecte al mateix període de l'any anterior.<ref>{{ref-web |url= http://www.avui.cat/article/economia/57546/aturats/dia/mes/marc.html|títol= 608 aturats al dia al mes de març| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data=2 d'abril de 2009 |obra= | editor=avui.cat}}</ref>

A [[Espanya]], la taxa de desocupació es disparà el març de 2009 fins al 17,36% després d'augmentar en 802.800 persones en el primer trimestre i sumar 4.010.700 aturats, la xifra més alta de la història. Catalunya en liderà les pujades amb la destrucció de 166.900 llocs de treball fins al març.<ref>{{ref-web |url= http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090424/53688950180/el-paro-supera-los-cuatro-millones.html|títol=L'atur supera els 4 milions| consulta= |obra= | editor=Avui |data=24 de març de 2009 |llengua= castellà}}</ref>

[[categoriaCategoria:Esdeveniments en curs ]]