Bitlis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -en que fou +en què fou
m Corregit: - d'Hulagu, el Il-khan + d'Hulagu, l'Il-khan
Línia 33:
El [[1047]] van començar a arribar els turcmans. El [[1084]] el governador [[seljúcida]] de Diyar Bakr, Fakhr al-Dawla Muhammad ibn Djuhayr, va acabar amb els marwànides i va entregar les seves terres i fortaleses a amirs turcmans. Bidlis va correspondre a Muhammad ibn Dilmač o Dimlač que va fundar una dinastia ([[Dilmàcides]] o [[Dimlàcides]]) que va governar Bidlis fins al [[1192]] en què va caure en mans de l'amir d'[[Akhlat]]. Vers el [[1106]] o poc després l'amir Tughan Arslan de Bidlis i Arzen, que era vassall dels [[ortúquides]], va arribar a ocupar [[Dwin]].
 
El [[1207]] Akhlat i Bidlis van caure en mans dels [[aiúbides]] que van instal·lar a la regió molts grups kurds. El [[1229]] el ''khwarizmshah'' [[Djalal al-Din Manguberti]] va devastar Akhlat però '''Bidlis''' i [[Van]] no devien patir els seus atacs perquè s'assenyala un període de prosperitat, especialment Bidlis esmentada com a centre cultural. El 1233 la població fou massacrada pel general mongol [[Tchormaghan]] però es devia recuperar; al cap d'uns anys va passar a domini d'Hulagu, el l'[[Il-khan]] mongol de Pèrsia (abans de [[1258]]); el ilkhànides la van dominar fins després del [[1335]].
 
Llavors va esdevenir el centre d'un emirat kurd de la tribu ruzheki que va instal·lar una dinastia que va subsistir amb nombroses vicissituds fins al {{segle|XIX}} (1847), supeditat normalment als poder superior que exercien hegemonia a la zona: [[djalayàrides]], [[timúrides]], [[Qara Qoyunlu]], [[ak koyunlu]], [[safàvides]] i otomans. [[Qara Yússuf]], emir dels Qara Qoyunlu, amb l'ajut de l'emir [[ruzhèquida]] de Bidlis, Shams al-Din, va aconseguir derrotar el governador [[timúrida]] de [[Van]] i [[Hakkâri (ciutat)|Hakkari]], [[Izz al-Din Shir]] i al governador Doladai d'[[Altzniq]], i va recuperar les seves antigues possessions entrant a [[Kars]], [[Ani]] i gran part d'[[Armènia]]. L'emir Sharaf Khan dels [[ruzhèquides]] (part final del segle XVI) es considerava descendent dels [[aiúbides]]; el seu nét Abdal Khan en canvi, va dir a [[Ewliya Celebi]], en la seva visita el [[1665]], que era descendent dels [[abbàssides]]. En aquest moment l'emir cobrava el ''badj'' o dret de pas a les caravanes, i tenia el dret de cobrar el ''kharadj'' (impost de la terra) a la plana de Mush per concessió feta durant el regnat del sultà [[Murat IV]] (1623-1640); a canvi havia de mantenir una guàrdia a la ciutadella que havia de pagar directament; el governador otomà del kol (divisió administrativa) de Van cobrava l'impost de la ''djizya'' que pagaven els àrabs i jacobites de la ciutat; unes 70 tribus obeïen a l'emir o khan; la meitat de la ciutadella l'ocupava el palau d'Abdal Khan i la resta l'ocupaven unes 300 cases, que s'ajuntaven a les 5000 que hi havia als barris exteriors; la mesquita principal era la Sharafiyya (construïda per Sharaf Khan); segons Tavernier l'emir podia reunir de 20 a 25 mil cavallers; la població estava formada per kurds i armenis en majoria; el khan o emir enviava al pujar al tron un tribut a la Porta. El [[1724]] el khan o emir kurd de Bidlis, Muhammad Abid fou enviat per l'otomà Abd Allah Pasha Koprülü a conquerir [[Marand]] que pertanyia als safàvides; la resistència persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15 km, i al castell de Diza. Els perses foren derrotats en una gran batalla prop de Marand pels geníssers el maig de [[1725]] i Diza fou ocupada i destruïda.