Xirvan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: foren eliminat per > foren eliminats per
m Corregit: - buscar el ajut dels + buscar l'ajut dels
Línia 14:
Però a la mort de Nadir Xah el [[1747]], el domini persa es va enfonsar i els diversos khanats van esdevenir independents; el territori del [[khanat de Xemakha|khan de Xemakha]] fou conegut com a [[khanat de Xirvan]]. El khan de Quba, Fath Ali (1758-1789) va poder dominar també a Xemakha i a Derbent i va arribar a planejar la conquesta de Pèrsia i la seva proclamació com a xa, però els [[Qajar (tribu)|qajars]] van unificar el país i ja els fills de Fath Ali, van seguir la mateixa sort que altres khans menors dels Caucas i van acabar sotmesos per Rússia.
 
El general rus Zobow, enviat per [[Catalina II de Rússia|Catalina II la Gran]], va arribar fins al riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]] el 1796, però fou cridat per l'emperador [[Pau I de Rússia|Pau]], que tenia una nova política. El khan de Xemakha es va sotmetre a Rússia el [[1805]] i el 1806 els russos van entrar a [[Derbent]] i a [[Bakú]]; el khan de Xemakha, alarmat, va buscar el l'ajut dels perses, però al [[tractat de Gulistan]] de [[24 d'octubre]] de [[1813]], Pèrsia va haver de renunciar a Quba, Derbent, Xemakha i Bakú. El khan de Xemakha, Mustafà Khan (1796-1820), va conservar el tron i després de 1813 encara va tenir alguns contactes amb els perses fins que el 1820 el territori fou ocupat i annexionat a Rússia i el khan va fugir a Pèrsia. L'antic Xirvan es va dividir en tres districtes o cercles: Xemakha, Gökčay i Djawad. La guerra del 1826 va permetre a Mustafà i a l'antic khan de Quba, Husayn, de revoltar temporalment els seus antics territoris. Després de 1840 els territoris de Xemakha, Quba i Bakú es van unificar en una entitat administrativa anomenada "Territori de la Càspia", nom canviat el 1846 per "Govern de Xemakha" i el 1859, quan Xemakha fou destruïda per un terratrèmol, i la capital va passar a Bakú, es va anomenar "[[Govern de Bakú]]"; en aquest temps Xemakha tenia més habitants que Bakú (el 1865 eren 21.550 habitants a Xemakha i 10.600 habitants a Bakú), situació que aviat va canviar (el 1880 a Bakú hi havia 45.679 habitants i a Xemakha 28.545).
 
Xirvan va formar part de la [[República de Transcaucàsia]], dels territoris tàtars (àzeris) i de la [[república de l'Azerbaidjan|primera república de l'Azerbaidjan]], i després de la [[República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan]] (primer dins la [[RSS de Transcaucàsia]] i després separadament). Xemakha va esdevenir capçalera d'un ''rayon'' o districte que va subsistir en la segona república de l'Azerbaidjan ([[Şamaxı]])