Benvenuto Cellini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Escorial|monestir del Escorial]], + Escorial|monestir de l'Escorial]],
m Corregit: - filles el van + filles li van
Línia 72:
* Finalment, l'any [[1556]], el seu aprenent Fernando, després de ser despatxat per una baralla, va acusar el seu patró de: (com es pot llegir en la denúncia) ''Cinque anni ha tenuto per suo ragazzo Fernando di Giovanni di Montepulciano, giovanetto con el quale ha usato carnalmente moltissime volte col nefando vitio della soddomia, tenendolo in letto come sua moglie'' (Cinc anys ha tingut d'aprenent Fernando di Giovanni di Montepulciano, un jove a qui ha usat carnalment moltíssimes vegades amb el nefand vici de la sodomia, tenint-lo al llit com a muller.) Aquesta vegada, el càstig va ser dur: cinquanta escuts d'or de multa i quatre anys de presó, bescanviats per quatre anys d'arrest domiciliari gràcies a la intercessió dels [[Mèdici]].
 
Se sap que Cellini va tenir diverses amants femenines entre les seues models, i en tingué un fill il·legítim amb una mentre vivia a França. Després d'un breu intent de carrera clerical l'any [[1562]], es va casar amb una serventa, amb la qual va tenir cinc infants, dels quals només un fill i dues filles elli van sobreviure.
 
Cal destacar que les seues referències envers els seus models masculins (i possiblement amants) són més tendres i afectuoses que les dedicades a dones, incloent-hi la seua muller. En les seues escultures, la figura de l'home és sempre més perfecta que la de la dona; per exemple, la seua ''Venus de Fontainebleau'', tot i ser un treball notable, resulta poc convincent com a representació d'un cos de dona realista.