Acoblament de marea: diferència entre les revisions

'''Bony de marea:''' la gravetat de A produeix una força de marea sobre B que distorsiona lleugerament la forma que B tindria per si sol en equilibri gravitatori, com a conseqüència s'allarga al llarg de l'eix orientat cap a A, i al seu torn, es comprimeix lleugerament en les dues cares perpendiculars. Aquestes distorsions són conegudes com els bonys de marea. En els objectes astronòmics grans, amb forma gairebé esfèrica per la seva pròpia gravitació, la distorsió de marea produeix un [[esferoide prolat]] o [[el·lipsoide]]. Els objectes més petits també experimenten aquesta distorsió, tot i que de manera menys regular. Quan B no està encara acoblat per marees, els bonys viatgen sobre la seva superfície, amb un dels dos bonys sortints viatjant pròxims a l'instant on l'objecte A apareix en el [[zenit]].

 

 

'''Parell de forces resultant:''' Com els bonys estan desplaçats ara de l'eix A-B, la força gravitacional d'A sobre les seves masses exerceix un parell de forces sobre B. El parell de forces en el bony orientat cap a A actua en el sentit que el període de rotació de B estigui en línia amb al període orbital, mentre que el bony "del darrere" en el sentit oposat a A actua en el sentit contrari. No obstant això, el bony que està mirant al costat A està més pròxim a A que el situat en el costat oposat, a una distància aproximadament del diàmetre de B, pel que experimenta una força grabitacional i un parell de forces una mica més gran. Aquest parell de forces sobre els dos bonys actua sempre en el sentit de sincronitzar la rotació de B amb el període orbital, duent inevitablement a l'acoblament de marees.