Hexafluoroplatinat de xenó: diferència entre les revisions

L'estructura de l'hexafluoroplatinat de xenó no és probable que sigui Xe⁺ (PtF₆)^-. El problema principal amb aquesta formulació és l'[[Ió (àtom)|ió]] "Xe⁺", que seria un [[Radical químic|radical]] que tenderia a [[Dímer|dimeritzar-se]], o enllaçar-se a un [[Àtom|átom]] de [[Fluor|F]] per donar XeF⁺. Per tant, Bartlett va descobrir que el xenó pateix reaccions químiques, però la naturalesa del seu producte inicial color groc mostassa és complexa.<ref name="Graham">Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). </ref> Treballs posteriors indiquen que el producte de Bartlett probablement contenia [XeF⁺] [PtF₆]^-, [XeF⁺] [Pt₂F₁₁]^- i [Xe₂F₃⁺][ PtF₆^-].<ref>Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. </ref> El "compost" és una sal, que consisteix en un complex octaèdric aniònic de fluorur de platí i diversos cations xenó.<ref>The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."</ref>

S'ha proposat que el flourur de platí forma una xarxa de [[Polímer|polímers]] carregada negativament amb [[Catió|cations]] xenó fluorur de xenó en els intersticis. Una preparació de "XePtF₆" en [[Solució química|dissolució]] d'[[àcid fluorhídric]], HF, dóna lloc a un sòlid que s'ha caracteritzat com una xarxa de polímers [PtF₅^-]_n, associats amb XeF⁺. Aquest resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per a l'hexafluoroplatinat de xenó.<ref> name="Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). <"/ref>