Borís Godunov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15678352 a 14832739 de Jarashi. [s] |
m Corregit: - les casa reials + les cases reials |
||
Línia 96:
En morir el tsar [[Teodor I de Rússia|Teodor]] ([[7 de gener]] de [[1598]]) sense deixar descendència, l'ambició i l'instint de supervivència van empènyer a Boris a apoderar-se del tron. De no haver pres aquesta iniciativa, és probable que, en el millor dels casos, la seva destinació hagués estat quedar confinat en un monestir. La seva elecció va ser proposada pel patriarca Job de Moscou, qui tenia la convicció que Boris posseïa les qualitats apropiades per poder governar enmig de les extremes dificultats de la situació existent. No obstant això, Borís, solament acceptaria el tron quan l'hi oferís la Zemsky Sobor, o l'assemblea nacional, que es reuní el 17 de febrer, i que el trià per decisió unànime el 21 de febrer. L'1 de setembre Boris va ser coronat tsar en una cerimònia solemne.
Durant els primers anys del seu regnat va gaudir de molta popularitat, va governar sàviament i va establir un clima de prosperitat. Borís va entendre la necessitat que tenia Rússia de créixer i arribar a el progrés intel·lectual existent a Europa, i per això va fomentar nombroses reformes socials i educatives. Va ser el primer tsar que va importar gran quantitat de mestres estrangers, el primer a enviar joves russos a rebre educació en altres països, i el primer a permetre que es construïssin esglésies luteranes a Rússia. Després de guanyar la [[guerra russo-sueca (1590-1595)|guerra russo-sueca]], va veure la necessitat de crear un acord sobre la [[Mar Bàltica]] i va intentar annexionar-se [[Livònia]] mitjançant gestions diplomàtiques. Va conrear bones relacions amb els països escandinaus, amb l'objectiu de fomentar llaços de sang amb les
Indubtablement Borís va ser un dels més grans tsars de Rússia. Però les seves enormes qualitats es van veure opacades per la seva personalitat desconfiada, que feia que li fos impossible tractar de forma cordial a aquells que l'envoltaven. La seva por a possibles pretendents al tron el van induir a prohibir que alguns dels més importants boiars contraguessin matrimoni. També va promoure l'existència d'informants i va perseguir als sospitosos prenent com a referència una suposada "informació" obtinguda per aquells mitjans. La [[Dinastia Romànov|família Romànov]] va sofrir especialment a causa d'aquest comportament. Tampoc no va acceptar una unió personal que li va proposar en 1600 una missió diplomàtica encapçalada per Lew Sapieha de la [[Confederació de Polònia i Lituània|Mancomunitat de Polònia-Lituània]]. Borís va morir el [[13 d'abril]] de [[1605]], d'un aturada cardíaca després d'una perllongada malaltia, el seu fill, [[Teodor II de Rússia]], el va succeir durant uns pocs mesos i després va ser assassinat, igual que la seva vídua, per enemics dels Godunov a Moscou el 10 de juny/20 de juliol de 1605. El seu fill primogènit Iván havia nascut en 1587 i va morir en 1588, i la seva filla Xènia, nascuda el 1582, va ser compromesa amb Johann de Schleswig-Holstein, nascut el [[9 de juliol]] de [[1583]] però ell va morir el [[28 d'octubre]] de [[1602]] poc temps abans d'anunciar el seu casament, ella va morir soltera el [[30 de maig]] de [[1622]] i va ser enterrada en el Monestir de Santa Trinitat.
| |||