Benedetto da Maiano: diferència entre les revisions

[[Fitxer:074 le vite, benedetto da maiano.jpg|thumb|Retrat de Benedetto da Maiano a ''[[Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori]]'', de [[Giorgio Vasari]].]]

La seva obra encaixa d'una manera perfecteperfecta alen el to propi de la [[Florència]] del [[segle XV]] i, sense ser el més gran dels artistes del moment, esse'n pot ser considerat com a arquetip,; la seva sobrietat i reserva expressiva, el seu net i pur concepte de la forma, la seva depurada elegància és molt florentina. El seu més perfecte i equilibrat exemple és el [[Palaupalau Strozzi]], que Benedetto va fer al cor de la ciutat.

[[Fitxer:Benedetto da maiano, madonna con bambino (1480) cathedral of prato.jpg|thumb|200px|''Verge amb Nennen'' a la catedral de [[Prato]].]]

[[Fitxer:Palazzo Strozzi 2.jpg|thumb|200px|Palau Strozzi.]]

Als primers temps va col·laborar amb el seu germà [[Giuliano da Maiano]]: les primeres obres de Benedetto van ser altars i tombes a l'interior de capelles realitzades pel seu germà. L'altar de ''Santa Fina'' (1475) a la capital de [[San Gimignano]], la trona de ''[[Basílica de la Santa Creu|Santa Croce]]'' de Florència, de curiosa disposició a la seva escala que travessa el [[pilar (arquitectura)|pilar]] al qual va adossada. De [[1476]] és la tomba de San Sabino a la catedral de Faenza. La tomba de [[Maria d'Aragó i d'Alburquerque|Maria d'Aragó]], començada per [[Bernardo Rossellino]], per a ''Santa Anna dels Llombards'' a [[Nàpols]] va ser conclosa per Benedetto, i el [[1489]] va fer l'altar de ''Mastrogiudice'' a la mateixa església. Per a [[Santa Maria Novella]] va portar a terme la tomba de Filippo Strozzi ([[1491]]).

Tenia per costum treballar amb esbossos, o models, executats en [[terracota]]. AlEn el moment de la seva mort, abundaven al seu taller aquest tipus d'obres, entre ellesaquestes les realitzades per a la ''Portaporta Capuana'' de Nàpols, les estàtues de la qual va començar i no va acabar. Els seus retrats ofereixen relació amb els busts romans antics, com succeeix destacadament en el que va fer a Pietro Mellini (Museu Nazionale, Florència), però més característicament florentins i de l'època són d'altres, dels quequals pot ser considerat l'exemple més gran el de Filippo Strozzi ([[Museu del Louvre]]), sever, elegant i amb aquest aire tallant, molt florentí; Benedetto, satisfet de la seva obra, la va signar.

Com a decorador, a part de la seva feina a les capelles del seu germà, va intervenir al ''Santuarisantuari de Loreto'' i al ''Palazzo Vecchio'' de Florència.

La seva producció arquitectònica resplendeix sobretot en dues peces de primer ordre: el ''Palaupalau Strozzi'', citat anteriorment, començat el [[1489]] i conclòs després de la seva mort pel Cronaca, quique va fer la magnífica cornisa, l'edifici ha estat atribuït qualque vegada a [[Giuliano da Sangallo]], que va influir clarament aen Benedetto; tanmateix, aquest aconsegueix aquí una composició més monumental i simètrica, més equilibrada i perfectament calculada aen les seves proporcions: alçada i amplada, dels pisos entre si i l'encertat repartiment de buits i massissos. L'altra obra és molt diferent i una de les més gràcils i belles de tot el [[Quattrocento]] italià: la lògia de l'església de ''Santa Maria delle Grazie'', a [[Arezzo]], obra que assoleix una elegància, un ritme de proporcions, una exquisidesaexquisitesa decorativa, poques vegades superada; la trencadissa finesa i gràcia, la quasi immaterialitat de les arquitectures i pòrtics que els pintors de l'època ens ofereixen als} fons de les seves composicions, es fan aquí insospitada i insuperable realitat, gràcies a una poc comuna sensibilitat poètica i a una indubtable saviesa i mestratge d'ofici.

El contingut d'aquest article incorpora material de la [http://www.canalsocial.net/GER/busquedaav.asp Gran enciclopédiaenciclopèdia Rialp], que mitjançant una [[Viquipèdia:Autorizaciones/Enciclopedia GER|autorització]] va permetre d'agregar continguts i publicar-los sota llicència GFDL.