Revisió del 18:39, 13 abr 2016 modifica Medograd (discussió \| contribucions) 9.095 edits m Iarik ha mogut Llengua amorita a Llengua ammonita ← Edició anterior		Revisió del 12:02, 16 abr 2016 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.465 edits format Edició següent →
Línia 1: L''''ammonita''' va ser un [[Llengua morta\|antic]] [[Llengües canaanites\|dialecte canaanita]] utilitzat pels ammonitas'''.''' Se situaven al nord de l'actual [[Jordània]] (la capital de la qual, [[Amman]], ha pres d'ells el seu nom). ~~== Aspectes històrics, socials i culturals ==~~ De l'idioma ammonita sobreviuen solament alguns fragments. Destaca sobretot la inscripció de la ciutadella d'Amman, del segle XI aC, l'ampolla de bronze de Tell Siran (segle VII-VI aC<ref>[http://www.kchanson.com/ANCDOCS/westsem/citadel.html Amman Citadel Inscription]</ref>) i uns pocs [[Ostrakon\|ostrakons]]. Fins a on pot determinar-se en funció del reduït corpus trobat, l'ammonita era extremadament similar a l'[[hebreu bíblic]], amb certes possibles influències [[Arameu\|aramees.]] Aquestes inclourien l'ús del verb ''ʿbd'' (עבד) en lloc de la més comuna ''ʿśh'' (עשה). L'única diferència notable amb l'hebreu bíblic és la retenció esporàdica de la marca ''-t'' del femení singular (p. ex. ''ʾšħt'', «cisterna» però ''ʿlyh'' «elevada»).▼ ~~== Descripció lingüística ==~~ ▲Fins a on pot determinar-se en funció del reduït corpus trobat, l'ammonita era extremadament similar a l'[[hebreu bíblic]], amb certes possibles influències [[Arameu\|aramees.]] Aquestes inclourien l'ús del verb ''ʿbd'' (עבד) en lloc de la més comuna ''ʿśh'' (עשה). L'única diferència notable amb l'hebreu bíblic és la retenció esporàdica de la marca ''-t'' del femení singular (p. ex. ''ʾšħt'', «cisterna» però ''ʿlyh'' «elevada»). D'acord amb ''Glottolog'' no era un idioma diferenciat de l'hebreu.<ref>{{Plantilla:Cita libro\|editor=Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin\|año=2013\|url=http://glottolog.org/resource/languoid/id/ammo1234\| capítulo=Ammonite\|obra=Glottolog\|ubicación=Leipzig\|editorial=Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology}}</ref> == Referències == Linha 15 ⟶ 13: * Cohen, D., ed. (1988). {{Plantilla:Cita libro\|editor=Cohen, D.\|año=1988\|título=Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3\|capítulo=Les Langues Chamito-semitiques\|editorial=CNRS\|ubicación=París\|idioma=francés}}<span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). </span><span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">París: CNRS. </span> * Aufrecht, WE (1989). {{Plantilla:Cita libro\|apellido=Aufrecht\|nombre=WE\|título=A Corpus of Ammonite Inscriptions\|isbn=0-88946-089-2\|ubicación=Lewiston\|editorial=E. Mellen Press\|año=1989}}<span class="citation libro" id="CITAREFAufrecht1989" contenteditable="false">Lewiston: I. Mellen Press. </span><span class="citation libro" id="CITAREFAufrecht1989" contenteditable="false"><small>[[ISBN]]</small> <small>0-88946-089-2.</small> </span> {{Llengües semítiques}} [[Categoria:Hebreu]]

Llengua ammonita: diferència entre les revisions