Revisió del 13:30, 13 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: Al poc temps de > Al cap de poc de ← Edició anterior		Revisió del 17:10, 17 abr 2016 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.904 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 6: El Preàmbul de la Constitució francesa recollia la voluntat d'instaurar una Unió Francesa sense discriminació entre els seus membres i així declarava que, França forma amb els seus pobles d'ultramar una Unió fundada sobre la igualtat de drets i deures, sense distinció de raça ni de religió (''La France forme avec les peuples d'outre-mer une Union fondée sur l'égalité des droits et des devoirs, sans distinction de race ni de religión''.'').'' La Unió Francesa va sorgir com a resposta a la [[Carta de les Nacions Unides]] del [[25 d'agost]] de [[1945]] i el model [[Regne Unit\|britànic]] de la [[Commonwealth\|Mancomunitat de Nacions]], constituïda també el [[1946~~\|1946.~~]]. Segons la Constitució, la Unió havia de procurar el desenvolupament de la civilització i cultura comunes així com preservar la defensa, encara que a continuació la mateixa constitució declarava l'interès de la nació francesa per permetre l'accés a l'autonomia i a la democratització dels pobles, rebutjant les pràctiques colonialistes. Els principis i organització de la Unió estaven estipulats en el Títol VIII (de la Unió Francesa) que corresponia als articles 60 a 82 de la constitució. Al seu torn, estava formada per la França metropolitana, departaments i territoris d'ultramar juntament amb els estats i territoris associats, tenia per missió principal (Art. 62°) la posada en comú i coordinació de tots els mitjans necessaris per a la defensa dels seus membres. Línia 12: La Unió estava presidida pel mateix president de la República francesa i organitzada entorn a l'Alt Consell (''Haut Conseil'') i l'Assemblea (''Assemblée''). En l'Alt Consell tenien representació membres del govern francès i representants de cadascun dels Estats associats. En l'Assemblea, la meitat dels representants provenien de la metròpoli mentre que l'altra meitat estava constituïda per representants dels departaments i territoris d'ultramar (''outre-mer'') i Estats associats de manera proporcional a la seva població. Els membres dels departaments i territoris d'ultramar havien de ser triats per les pròpies assemblees locals o consells i els representants dels Estats associats segons les seves normes i legislacions internes. L'Assemblea és convocada i clausurada pel President de la Unió Francesa o per petició de la meitat dels seus representants. La Constitució de la IV República va instaurar la qualitat de ciutadà de la Unió francesa que igualava en drets i llibertats als nascuts a França amb els ciutadans de cada [[Estat associat~~\|Estat associat.~~]]. Malgrat la declaració constitucional, la feblesa del sistema polític i dels successius governs van portar a conduir una política maldestra en matèria de descolonització, que no va suposar ni la ruptura amb l'esperit colonial del ''Empire'' ni va acabar per acceptar les aspiracions dels pobles indígenes pel que ràpidament en diversos territoris es van adoptar mesures de repressió que van provocar conflictes violents. == Conflictes de la Unió Francesa == Al cap de poc de la seva instauració, la Unió Francesa va intervenir en 1946 en la negociació entre el govern i els representants nacionalistes [[Vietnam\|vietnamites]] que va resultar en els acords [[Ho Chi Minh]]-Sainteny-Leclerc, però que no van poder evitar l'escalada de violència a la regió amb episodis com el bombardeig de [[Haiphong]] el [[23 de novembre]] de [[1946]] o l'atac al barri europeu de [[Hanoi]] del [[19 de desembre]] de [[1946~~\|1946.~~]]. La derrota francesa en [[Dien Bien Phu]] el [[7 de maig]] de 1954 després de la guerra oberta entre [[1954\|1952]] i [[1954]] portaria als acords de [[Ginebra]] de juliol de [[1954]], pels quals [[Indoxina francesa\|la Indoxinesa Francesa]] abandonaria la Unió i quedaria dividida en els estats de [[Cambodja]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. A [[Algèria]] la política de repressió de la Unió es va fer palesa a partir de les pressions dels colons que no acceptaven l'estatut d'autonomia de [[1947~~\|1947.~~]]. El descontentament de la població nativa es va traduir en el moviment d'insurrecció armat declarat pel [[Front Nacional d'Alliberament d'Algèria\|Front d'Alliberament Nacional]] (FLN) que portaria la inestabilitat a tota la regió. A partir de l'1 de novembre de [[1954]] es declararia una guerra civil entre els partidaris de la metròpoli i els nacionalistes independentistes d'Algèria. La fracassada [[Crisi de Suez\|Campanya de Suez]] de [[1956]] conduiria a l'ensulsiada del prestigi de la diplomàcia francesa i a la feblesa de les seves posicions al [[Tercer Món]], el rebuig de la Unió Soviètica i l'abandó dels Estats Units, causant una forta divisió i crisi econòmica en la societat metropolitana. El [[30 de març]] de [[1947]] esclata la revolució nacionalista [[Madagascar\|malgache]] que seria violentament reprimida. El rei [[Muhàmmad V del Marroc\|Mohamed V del Marroc]] va ser obligat a exiliar-se a [[Madagascar]] mentre que era empresonat el líder [[Tunísia\|tunisià]] [[Habib Burguiba~~\|Habib Burguiba.~~]]. Finalment [[Tunísia]] i [[Marroc\|el Marroc]] obtindrien la seva independència en [[1956]]. ==Bibliografia==

Unió Francesa: diferència entre les revisions