Patronatge a l'antiga Roma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: manumissor. Ells lliberts > manumissor. Els lliberts
m Corregit: - i el esclau, + i l'esclau,
Línia 1:
'''Patró''' fou un grau social a l'[[antiga Roma]].
 
Quan es donava la [[manumissió]] a un esclau es creava una nova relació entre el manumissor i el l'esclau, similar a la que existia entre pare i fill. El manumissor passava a ser el patró de les persones manumeses que eren [[llibert]]s del manumissor. La paraula ''patronus'' que derivava de ''pater'' donava idea de la relació. Si la manumissora era una dona llavors era la patrona i no la matrona.
 
El llibert adoptava el nom del manumissor. Els lliberts devien respecte i gratitud al seu patró i aquest el podia castigar si no complia els seus deures; l'obligació s'estenia als fills dels lliberts en relació als fills dels patrons. El patró podia relegar fora de Roma als lliberts que mostraven ingratitud, probablement després d'una llei del temps d'[[August]]; en temps de [[Neró]] es va proposar un ''senatusconsultum'' que donava al patró la possibilitat de retornar al seu llibert a l'esclavitud per la seva mala conducta però finalment no es va aprovar fins als darrers emperadors. La llei [[Aelia Sentia]] donava al patró el dret de castigar al llibert per ingratitud. Els ingrats (''ingratus'') eren anomenats ''libertus impius''.