Gustav Meyrink: diferència entre les revisions

'''Gustav Meyrink''', conegut amb el pseudònim de '''''Gustav Meyer''''' ([[Viena]], [[19 de gener]] de [[1868]] − [[Starnberg]], [[4 de desembre]] de [[1932]]) fou un narrador austríac, conegut sobretot per la seva primera novel·la, ''[[El Golem]]'' (1915), clàssic de la literatura fantàstica del {{segle |XX}}.

Gustav Meyrink (batejat com a Gustav Meier) va néixer el 19 de gener de 1868 a Viena, com a resultat de l'aventura entre el [[baró]] '''Karl Warnbüller von und zu Hemmingen''' i una actriu de segona fila, '''Maria Wilhelmina Adelheyd Meier'''. La família paterna no es va interessar per ell fins que es va convertir enesdevenir un escriptor famós, moment en què li van oferir fer ús oficial del seu cognom. Gustav, que havia adoptat el cognom Meyrink com a nom artístic, va declinar l'oferta. En nombrosos personatges de les seves novel·les distingeixen els trets dels seus progenitors: ancians nobles d'hàbits ridículs i actrius fracassades.

Als 24 anys va intentar suïcidar-se. En el moment en què es disposava a disparar-se el cap amb una pistola, algú va deixar sota la seva porta un petit fullet titulat ''La vida darrera''. Sorprès per aquella coincidència, Meyrink es va interessar pels fenòmens ocults i les tradicions esotèriques, que tenen una important presència en les seves obres. Com altres artistes de la fi de segle, va ser membre durant algun temps de l'[[Orde Hermètic de l'Alba Daurada]] (''Golden Dawn'').

En la seva obra més coneguda, la novel·la ''[[El Golem]]'' ([[1915]]), Meyrink ofereix una visió simbòlica d'aquest personatge llegendari del folklore jueu, que segons ell encarna la potència oculta (monstruosa i informe per estar encara "adormida") que nia en l'inconscient de totes les persones, i en especial en el dels jueus del gueto de Praga.