Era de l'exploració: diferència entre les revisions

Portugal es va enfrontar a diversos problemes en expandir el seu territori més enllà de les àrees costaneres. Amb el temps la nació no tindria prou recursos ni exèrcits per administrar l'empresa. Els forts que havien construït arreu del món no podien competir amb les altres potències europees que amenaçaven el seu imperi i el seu monopoli comercial. L'hegemonia comercial portuguesa de l'est va desaparèixer amb l'arribada dels exploradors [[Països Baixos|neerlandesos]], [[regne de França|francesos]] i [[Regne de la Gran Bretanya|britànics]] que van ignorar la divisió papal del món. El [[1580]], el rei [[Felip II de Castella]] també es convertiria en [[rei de Portugal]], com a hereu de la corona després que el seu cosí Sebastià morís sense descendència. Així, sota Felip, els dos imperis es van unificar, i el nou i immens imperi era massa gran per resistir les amenaces de les colònies britàniques i neerlandeses. [[Mumbai]] va ser cedida als britànics, encara que [[Macau]], [[Timor]], [[Goa]], [[Angola]] i [[Moçambic]], així com el [[Brasil]], on la presència portuguesa va ser efectiva, van romandre com a territoris portuguesos després del ressorgiment del [[Regne de Portugal]], independent d'Espanya. No obstant els neerlandesos van intentar conquerir el [[Brasil]] i per un breu període de temps van controlar gairebé la meitat del territori, però, es retirarien després.