Revisió del 14:55, 15 abr 2016 modifica Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.392 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:24, 22 abr 2016 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m https://ca.wikipedia.org/wiki/Tema:T25fw6j4bf87vm4g Edició següent →
Línia 67: Ningú, ni abans ni després, va assolir imitar, si més no a la distància, el poderós influx de Blanqui entre els estudiants. Fins abans que irrompés en l'escenari francès, els estudiants participaven en moviments estudiantils idealistes, de manera que quan canviava el quadrant de com bufava el vent polític del moment, els estudiants desapareixien com a factor d'influència; no obstant això, el blanquisme va atrapar en la militància permanent, intel·lectual i bel·ligerant, els estudiants francesos durant gairebé tot el {{segle\|XIX\|s}}. Com una dada corroborant de l'atractiu que exercia sobre la intel·lectualitat del seu temps, cal admirar la qualitat dels seus seguidors: tot just va constituir la Societat central republicana, immediatament s'hi van afiliar [[Charles Pierre Baudelaire]], [[Charles Bernard Renouvier]], [[Sainte-Beuve]] i [[Leconte de Lisle]]. A pesar que Louis Auguste Blanqui va ser fet presoner durant el període ~~de temps~~ en què van esdevenir els fets de la Comuna de París, per a ningú va ser un secret que el gran animador i l'única influència dominant en aquesta va ser la de Blanqui mitjançant els seus seguidors, en particular per la fermesa i irreductibilitat del blanquisme, sobre la qual cosa diu Friedrich Engels: ''Educats en l'escola de la conspiració i units per la disciplina estricta que li és inherent, partien del punt de vista que un nombre relativament petit d'individus resolts i ben organitzats podia, en circumstàncies favorables, no sols apoderar-se del timó de l'estat, sinó també, mitjançant un desplegament d'intensa i despietada energia, mantenir-se en el poder el temps necessari per assolir que les masses participessin en la revolució... Això implicava, sobretot, la més estricta centralització dictatorial''. Un dels més entusiasmats seguidors d'aquest dinàmic i inesgotable revolucionari fou [[Karl Marx]], que fou el gran divulgador de la Comuna; amb seguretat, ningú ha fet més que el pensador alemany per exaltar aquest moviment radical i, no obstant això, tampoc ningú va fer tant per diluir i fins i tot fer oblidar Blanqui com a gestor. Passat algun temps després de la Comuna, Marx va reflexionar: ''Amb un poc de sentit comú, però, podia haver obtingut de Versalles algun pacte beneficiós per al poble, que era l'única cosa que podia aspirar-se en aquesta època''. La prudència de Karl Marx contrasta amb la proclama dels estudiants parisencs de [[1968]], que van retre un tribut insospitat al pensament revolucionari de Louis Auguste Blanqui, amb la seva lapidària frase: ''Siguem realistes, demanem l'impossible!''.

Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions