Jaime de Armiñán: diferència entre les revisions

A la fi de la dècada delsde la [[dècada del 1960]], Jaime de Armiñán debuta com [[director de cinema|director cinematogràfic]] amb ''[[Carola de día, Carola de noche]]'' ([[1969]]), i va consolidant el seu propi estil fins a estrenar ''[[Mi querida señorita]]'' ([[1971]]), [[pel·lícula (cinema)|pel·lícula]] escrita al costat de [[José Luis Borau]], amb la qual va aconseguir la candidatura en els [[Oscar]]s de Hollywood. La pel·lícula aborda la temàtica de l'amor heterodox i les vides marginals, elements comuns al llarg de la seva filmografia que es repetiran en pel·lícules com ''[[El amor del capitán Brando]]'' ([[1974]]), ''[[Al servicio de la mujer española]]'' ([[1978]]), ''[[El Nido]]'' ([[1980]]) —novament designada per a l'Oscar— o ''[[Stico]]'' ([[1984]]), pel·lícula en què es planteja el conflicte d'un catedràtic de [[Dret Romà]] que, incapaç de viure amb certa autonomia la seva vida diària, s'ofereix com a esclau a un dels seus pitjors alumnes.