El disseny actual dels ponts penjants va ser desenvolupat a principis de [[segle XIX]]. Els primers exemples inclouen els ponts de [[Menai]] i [[Cowny]] (posats en funcionament el [[1826]]) al nord del país de [[GalesGal·les]] i el primer pont [[Hammersmith]] (1827) a la zona oest de [[Londres]]. Des de llavors ponts penjants han estat construïts al llarg de tot el món. Aquesta tipologia de pont és pràcticament l'única solució possible per salvar grans llums (superiors a un [[quilòmetre]]), per exemple, quan sigui perillós per al trànsit marítim afegir suports centrals temporals o permanents, o no sigui viable afegir suports centrals. En l'actualitat, el pont de més va és el de [[Gran Pont de Akashi Kaikyo]], en [[Japó]], i fa gairebé dos quilòmetres. Hi ha un projecte, el pont de l'[[estret de Messina]], que permetria unir aquesta zona, per a això comptarà amb una obertura de més de tres quilòmetres, encara que aquest projecte estava a punt d'iniciar-la seva construcció, s'ha posposada.{{Citació necessària|data=pàgina d'usuari}}
