Diferència entre revisions de la pàgina «Metro de Londres»

266 octets eliminats ,  fa 3 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
Altres companyies independents també van seguir els seus projectes al llarg del [[segle XX]], com [[Northern City Line|Great Northern & City Railway]] que obria el [[1904]]. Aquesta línia era l'única tipus "tub" que tenia el diàmetre suficient perquè hi circulessin trens de ferrocarril de mida habitual i originàriament es pretenia que formés part d'una línia de ferrocarril i no de metro. Però la falta de capital va provocar que la línia seguís separada de la xarxa de ferrocarril fins a la [[dècada de 1970]].
 
A principis de [[1908]], en un esforç per augmentar el nombre de passatgers, les operadores de metro van acordar promoure serveis conjunts sota el nom de ''the Underground'' ("el metro"), publicant un mapa gratuït de la xarxa i nova publicitat. Al [[tube map|mapa]] hi sortia la ''Bakerloo Railway'', ''Central London Railway'', ''City & South London Railway'', ''District Railway'', ''Great Northern & City Railway'', ''Hampstead Railway'' (nom curt de CCE&HR), ''Metropolitan Railway'' i ''Piccadily Railway''. Altres línies hi apareixien però no tan clarament. El mapa també incloïa part de la ELR, però el mapa no era prou gran, i la ''Waterloo & City Railway'', que no es va incloure en la integració. Des de llavors el nom ''the Underground'' apareix a les estacions<ref name="tfl.gov.uk">{{cite ref-web|url=http://www.tfl.gov.uk/assets/downloads/corporate/london-underground-fact-sheet.pdf|format=PDF|titletítol=Dades clau del metro de Londres {{en}}|publishereditor=Transport for London|accessdateconsulta=2008-09-13|archiveurlurlarxiu=http://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20091201113200/http://www.tfl.gov.uk/assets/downloads/corporate/london-underground-fact-sheet.pdf|archivedatedataarxiu=2009-12-01}}</ref> i es van introduir màquines per als bitllets. El [[1913]] va ser quan va aparèixer el famós logotip en forma de cercle i una barra hortizontal del metro de Londres, conegut com a "the roundel"<ref>[http://www.tfl.gov.uk/corporate/modesoftransport/londonunderground/history/1606.aspx Història del metro de Londres {{en}}]</ref> dissenyat per [[Edward Johnston]].<ref name="tfl.gov.uk"/>
 
L'[[1 de gener]] de [[1913]] UERL, la companyia de [[Charles Yerkes]], va absorbir dos companyies independents, la C&SLR i la Central London Railway. A mesura que the Combine s'anava estenent, només la companyia Metropolitan es quedava fora del procés d'integració, ja que tenia l'ambició de ser considerada una línia principal de ferrocarril. Hi va haver diferents propostes per a fusionar les dues companyies però la Metropolitan ho va rebutjar. Aquell mateix any la Metropolitan reafirmava la seva independència comprant Great Northern and City Railway. Metropolitan va retenir la seva imatge independent fins al [[1933]], quan es va crear [[London Passenger Transport Board]].
 
Des de llavors que existeix la crítica sobre l'actuació de les empreses privades. Per exemple [[The Londoner]], un butlletí publicat per l'[[Autoritat del Gran Londres]], publicava en una edició del gener de 2007 els errors de l'empresa Metronet sota el títol "Metronet culpable d'errors inexcusables".<ref>
{{cite news ref-notícia| title títol=Metronet culpable de errors inexcusables {{en}} | publisher editorial= [[The Londoner]] |data= date =Januarygener 2007 | url =http://www.london.gov.uk/londoner/07jan/p3b.jsp?nav=around | accessdate consulta=2007-01-10}}</ref>
 
Metronet es va declarar insolvent el 18 de juliol de 2007<ref>{{cite news ref-notícia| title títol=La fallida de Metronet {{en}} | publisher editorial= [[BBC News]] | date data=2007-07-18 | url =http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6903977.stm | accessdate consulta=2007-08-21 }}</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.metronetrail.com/default.asp?sID=1184745625515|titletítol=Administració de la PPP {{en}}|publishereditor=Metronet Rail|accessdateconsulta=2008-06-05}}</ref> i TfL ha assumit els compromisos pendents de Metronet.
 
El [[Govern del Regne Unit]] ha fet esforços per trobar una altra empresa privada per omplir el buit deixat per la liquidació de Metronet. Fins ara TfL ha estat l'única que ha posat interés a fer-se càrrec de les responsabilitats de Metronet. Tot i que Tube Lines sembla una empresa estable, s'ha posat en dubte la supervivència de la PPP, ja que el cas de la desaparició de Metronet ha costat al govern 2 mil milions de [[lliures esterlines]]. Les cinc empreses privades que formen Metronet han hagut de pagar 70 milions de lliures cada una per pagar els deutes del consorci, però el contribuent ha de pagar la resta de la factura.<ref>{{cite journalref-publicació|monthmes=April | yearany=2008|journalpublicació=Railway Magazine}}, at pàg.6</ref>
 
== Transport for London ==
[[Transport for London]] (TfL) es va crear l'any [[2000]] com un organisme responsable d'integrar el sistema de transport de Londres. Va substituir [[London Regional Transport]] però no fou fins al juliol de 2003 que assumí el control de London Underground Limited.<ref> {{Cite ref-web | url = tub http://www.london.gov.uk/help/faq.jsp # | title títol= PMF {{en}} | editor = Major Autoritat Londres | accessdate consulta= 2008-07-11}}</ref>
 
TfL forma part de l'[[Autoritat del Gran Londres]], govern del [[Gran Londres]], i es constitueix com una empresa pública regulada per normes de les finances públiques locals.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/about-tfl/4510.aspx|titletítol=Informació de la companyia TfL {{en}}|publishereditor=Transport for London|accessdateconsulta=2008-07-11}}</ref> Té tres subsidiàries: London Transport Insurance (Guernsey) Ltd., TfL Pension Fund Trustee Co. Ltd. i Transport Trading Ltd (TTL). TTL té sis filials en propietat, una de les quals és metro de Londres (LUL).<ref>[http://web.archive.org/web/20070729054708/www.tfl.gov.uk/corporate/about-tfl/boardandchiefofficers/1452.aspx Filials de TfL {{en}}]</ref>
 
La junta de TfL és nomenada per l'[[alcalde de Londres|Alcaldia de Londres]]. L'alcalde també estableix l'estructura i el nivell de les tarifes del transport públic a Londres. Tot i que el dia a dia de la corporació es deixa en mans del Comissari de Transport for London. L'actual comissionari és [[Peter Hendy]].<ref>{{cite ref-web|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/about-tfl/1434.aspx|titletítol=Cap de Taula {{en}}|publishereditor=Transport for London|accessdateconsulta=2008-09-13}}</ref>
 
L'alcaldia és responsable de proporcionar una estratègia integrada de transport per al [[Gran Londres]] i ha de consultar a [[Autoritat del Gran Londres|GLA]], TfL, els consells locals i altres en l'estratègia. GLA, per exemple, inspecciona i aprova el pressupost de l'alcaldia. A més GLA pot convocar l'Alcalde i alts funcionaris per donar comptes de TfL. London TravelWatch, és un òrgan nomenat per l'[[Assemblea de Londres|Assemblea]] i presenta informe de les queixes sobre el transport.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.london.gov.uk/gla/transport.jsp|titletítol=Transport {{en}}|publishereditor=Greater London Authority|accessdateconsulta=2008-07-11|archiveurlurlarxiu=http://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20100107034020/http://www.london.gov.uk/gla/transport.jsp|archivedatedataarxiu=2010-01-07}}</ref>
 
== Infraestructura ==
=== Millores i expansió ===
[[Fitxer:Piccadilly T5 Extension.JPG|thumb|Diagrama a l'estació de Ealing Common del tram a [[Aeroport de Heathrow|Heathrow]]]]
Hi ha moltes millores previstes per al metro de Londres. Es va obrir una nova estació a la línia [[Piccadilly Line|Piccadilly]] a la terminal 5 de [[Aeroport de Heathrow|Heathrow]] el [[27 de març]] de [[2008]], sent la primera expansió del metro des de [[1999]].<ref>{{cite newsref-notícia|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/media/newscentre/archive/5507.aspx|titletítol=Primers trens a la terminal 5 de Heathrow {{en}}|datedata=2007-07-18|publishereditorial=Transport for London|accessdateconsulta=2008-07-11|archiveurlurlarxiu=http://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20100129155048/http://www.tfl.gov.uk/corporate/media/newscentre/archive/5507.aspx|archivedatedataarxiu=2010-01-29}}</ref> A totes les línies s'hi fan obres per millorar la capacitat i fiabilitat, amb nova senyalització computoritzada, operacions automàtiques als trens (ATO), renovació de vies i estacions, i on sigui necessari canvi de material rodant. Entre el 2006 i 2007 va tenir lloc un programa pilot de refrigeració d'aigua subterrània a [[estació de Victoria (Londres)|Victoria]] per determinar si un sistema d'aquest tipus seria viable i eficaç per un ús generalitzat.<ref>{{cite ref-web | title títol=Xarxa SSL {{en}}| publisher editor=alwaystouchout.com | date data=2006-12-07 | url =http://www.alwaystouchout.com/project/39 | accessdate consulta= 2007-01-10 }}</ref> També es fan proves de cobertura de [[telefonia mòbil]] a la línia [[Waterloo & City Line|Waterloo & City]]<ref>{{cite ref-web | titletítol=Prova de telefonia mòbil a Waterloo & City {{en}}| publisher editor=Transport for London | date data= 2007-03-15 | url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/media/newscentre/archive/4577.aspx | accessdate consulta=2008-07-11 |archiveurlurlarxiu=http://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20100129154832/http://www.tfl.gov.uk/corporate/media/newscentre/archive/4577.aspx|archivedatedataarxiu=2010-01-29}} </ref> per veure si la cobertura es pot estendre a la resta de la xarxa. Tot i que no forma part del metro, la xarxa [[Crossrail]] preveu una nova ruta al centre de Londres integrada a la xarxa del metro.
 
La construcció de la línia [[Chelsea-Hackney Line]] fa temps que va ser proposada, i podria entrar en servei l'any [[2025]]. Podria formar part de la xarxa del metro, cosa que significaria una nova línia des del nord-est cap al sud de Londres i que proporcionaria bastants intercanvis amb altres línies i alleujeraria el gruix de passatgers. Tot i això encara està en el tauler de dibuix, quan la primera proposta data de l'any [[1901]]. El 2007 la línia va passar per Cross London Rail Ltd, actual desenvolupador de Crossrail. Per tant la línia podria ser part de la xarxa de metro o de [[National Rail]], havent-hi avantatges i desavantatges per ambdós.
 
La proposta de l'enllaç de [[Croxley Rail Link|Croxley Rail]] preveu el desviament del tram de Watford de línia [[Metropolitan Line|Metropolitan]] al llarg d'una via fèrria en desús. El projecte espera el finançament del consell de [[Hertfordshire]] i del departament de transport.<ref name="TFLcroxley">{{cite ref-web|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/projectsandschemes/networkandservices/2053.aspx |títol=Enllaç de Croxley Rail {{en}} |editor=Transport for London|consulta=2008-07-24}}</ref>
|url=http://www.tfl.gov.uk/corporate/projectsandschemes/networkandservices/2053.aspx |title=Enllaç de Croxley Rail {{en}} |publisher=Transport for London|accessdate=2008-07-24}}</ref>
 
L'[[Alcalde de Londres]], [[Boris Johnson]], va suggerir que s'està pensant en un perllongament de la línia [[Bakerloo Line|Bakerloo]] cap a [[Lewisham (districte)|Lewisham]] per la falta de metro al sud de Londres.<ref name="Regen.net">{{cite ref-web |url=http://www.regen.net/news/login/884153/ |titletítol=Johnson considera el perllongament de Bakerloo {{en}} |publishereditor=Transport for London|accessdateconsulta=2009-02-02}}</ref>
 
== Viatjar ==
=== Bitllets ===
Les tarifes del metro es calculen mitjançant les zones [[Travelcard]] de [[Transport for London|TfL]]. El [[Gran Londres]] està dividit en 6 zones: la [[Travelcard Zone 1|Zona 1]] és la més central, amb un límit més enllà dels límits de la [[Circle Line|línia circular]], i la [[Travelcard Zone 6|Zona 6]] és la més exterior i inclou l'[[Aeroport de Heathrow]]. Les línies de la [[Metropolitan Line]] que transcorren per fora del [[Gran Londres]] es troben a les [[Travelcard Zones 7-9|Zones 7-9]].<ref>{{cite newsref-notícia| title títol= Zonificació {{en}} | publisher editorial= [[Watford|Watford Observer]] | url =http://www.watfordobserver.co.uk/news/1855280.numbered_zones_for_stations/ | accessdate consulta=2008-07-11 }}</ref>
 
Els bitllets de les [[Travelcard Zones 7-9|Zones 7-9]] també serveixen per a la línia [[Euston-Watford Junction Line|Euston-Watford Junction]] (part de [[London Overground]]) fins a Watford High Street. Watford Junction queda fora d'aquestes zones i s'hi aplica una tarifa especial.
Hi ha personal a les taquilles, algunes d'elles obren durant períodes limitats, però també hi ha màquines automàtiques que es poden utilitzar en qualsevol moment. Algunes d'aquestes venen una gamma limitada de bitllets i només accepten monedes, mentre que d'altres que disposen de pantalla tàctil accepten monedes i tarjetes de [[targeta de crèdit|crèdit]] o de dèbit.
 
Recentment [[Transport for London]] ha introduït la [[Oyster card]], una targeta intel·ligent amb un xip sense contacte [[RFID]] incrustat. Els viatgers poden obtenir aquesta targeta amb càrrec a crèdit per pagar els viatges. Els bitllets Travelcard poden ser utilitzats al metro, autobusos, tramvies i [[Docklands Light Railway]]. Però utilitzar l'Oyster és una opció més barata que la compra de bitllets a taquilla o les Travelcard i LUL, implementant diferències de preu significatives, i anima als passatgers a utilitzar-la en lloc de fer ús de les Travelcard i dels diners en efectiu (als autobusos). L'Oyster també es pot utilitzar als ferrocarrils de [[National Rail]] a [[Londres]]. "Pay as you go" (Oyster) es troba disponible en un limitat, però creixent, [[Oyster card (pay as you go) a National Rail|nombre de rutes]] de NR.<ref>{{cite ref-web | title títol=L'ajuda d'Oyster {{en}} | publisher editor=Transport for London | url =http://transportforlondon.custhelp.com/cgi-bin/transportforlondon.cfg/php/enduser/std_adp.php?p_sid=&p_lva=&p_li=&p_faqid=%2011 | accessdate consulta=2008-07-11 }}</ref><ref>{{cite news ref-notícia| title títol=El secretari de transport i l'Alcalde de Londres anuncien la nova Oyster {{en}} | publisher editorial= Transport for London | date data=2006-05-10 | url =http://www.tfl.gov.uk/corporate/media/newscentre/archive/3597.aspx | accessdate consulta=2008-07-11 }}</ref>
 
Per als turistes i no residents que no hagin de viatjar en l'hora punta del matí la millor opció és la compra del bitllet de Travelcard per a tot el dia. Aquest costa [[lliures esterlines|£]] 5.50 i permet un nombre il·limitat de viatges a la xarxa des de 9:30 am i durant la resta del dia. Tot i això per alguns viatgers serà més avantatjós comprar una targeta "pay as you go" Oyster.<ref>[http://www.moneysavinglondon.com/Travel-in-London/cheapest-ways-to-get-around-london.html Money saving London,] les maneres barates d'accedir al metro {{en}}</ref>
 
=== Retards ===
Segons les estadístiques obtingudes per Freedom of Information Act, la mitjana del viatgers de mobilitat pendular (gent que viatga diàriament de la feina a casa) a la [[Metropolitan Line|Metropolitan]] haurien perdut tres dies, 10 hores i 25 minuts durant el [[2006]] a causa dels retards.<ref>{{cite news ref-notícia| last cognom=Stephens | first nom=Alex | title títol= El metro et fa perdre tres dies de la teva vida {{en}} | publisher editorial=The Harrow Observer | date data=2006-12-06 | url =http://www.harrowobserver.co.uk/west-london-news/tm_headline=tube-wastes-three-days-a-year-of-your-life&method=full&objectid=18244569&siteid=53431-name_page.html | accessdate consulta= 2008-07-11 }}</ref> Entre el 17 de setembre del 2006 i el 14 d'octubre del 2006, 211 trens van tenir demores de més de 15 minuts.<ref name="performance">
{{cite ref-web | titletítol= Rendiment del metro de Londres {{en}} | publisher editor= Transport for London | url=http://www.tfl.gov.uk/tfl/corporate/modesoftransport/tube/performance/ | accessdate consulta=2008-07-11 }}</ref> Els passatgers tenen el dret a reemborsar el preu del bitllet si el viatge es retarda més de 15 minuts per circumstàncies sota el control de [[Transport for London]].<ref>{{cite ref-web | title títol= Restitucions als clients {{en}} | publisher editor=Transport for London | url =http://www.tfl.gov.uk/tfl/tickets/refunds/tuberefund/ | accessdate consulta= 2008-07-11}}</ref>
 
=== Temps de funcionament ===
L'accessibilitat de les persones amb problemes de mobilitat (PMR) no es va considerar quan el sistema va ser construït i la majoria d'estacions no són accessibles a tothom. Les estacions construïdes recentment s'han dissenyat per ser accessibles, però la readaptació a les característiques d'accessibilitat a estacions antigues es fa difícil pels costos i tècniques. Tot i que en algunes estacions hi ha escales mecàniques i ascensors, a vegades hi ha algun esglaó en algun punt del recorregut.
 
La majoria d'estacions que es troben a la superfície tenen alguna escala o esglaons entre el replà de l'estació i el nivell del carrer, i la majoria d'estacions sota terra requereixen l'ús d'escales o d'algunes de les 410 escales mecàniques del sistema. A l'estació de Covent Garden les escales d'emergència tenen 193 esglaons, equivalent a un edifici de 15 pisos,<ref>{{cite ref-web | title títol= El viatge més curt al metro {{en}} | work obra= The Big Smoke | publisher editor= [[Time Out]] | date data= 2007-04-17 | url = http://www.timeout.com/london/features/2816.html | accessdate consulta= 2008-06-05 }}</ref> i s'aconsella als passatgers que utilitzin els ascensors.
 
Les escales mecàniques a les estacions del metro són de les més llargues d'[[Europa]]. L'escala mecànica més llarga es troba a l'estació d'Angel i té una llargada de 60 metres i 27,5 metres de desnivell, que pot arribar a duu fins a 13.000 passatgers per hora. Com a altres sistemes de metro es recomana que aquelles persones que no tenen pressa vagin a la part dreta i permetin el pas per l'esquerra. [[Transport for London]] produeix un mapa que indica les parades accessibles i des del 2004 indica amb un símbol d'una cadira de rodes ([[Fitxer:BSicon lACC.svg|35px|Accessibilitat]]) aquelles estacions que s'hi pot accedir sense utilitzar escales des del carrer.
 
=== Saturació ===
La saturació o sobreocupació al metro és una preocupació des de fa anys i sobretot pels que van cada dia a la feina en hores punta (moviment pendular). Camden Town i Covent Garden són dues estacions que tenen problemes particulars i a certes hores hi ha restriccions d'accés.<ref>{{cite ref-web | title títol= Mapa del metro {{en}} |monthmes=May | yearany=2008|publisher editor=Transport for London | url =http://www.tfl.gov.uk/assets/downloads/Standard-Tube-map.pdf | accessdate consulta= 2008-07-11|format=PDF}}</ref> A les altres estacions les restriccions només es produeixen quan és necessari. Algunes estacions s'han reconstruït o reformat pels problemes de sobreocupació, com per exemple Clapham Common i Clapham North a [[Northern Line]] que tenien una sola andana central força estreta. En algunes ocasions, com partits de futbol, hi ha la presència de policies per prevenir la saturació i els accidents derivats.
 
Segons un informe de la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]],<ref>{{cite news ref-notícia| title títol=Commuters encaren un "trauma diari" {{en}}| publisher editorial= [[BBC News]] | date data=2003-10-15 | url =http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/3191562.stm | accessdate consulta= 2007-01-18 }}</ref> els anomenats "commuters", és a dir aquella gent que fa el moviment pendular per desplaçar-se de casa al lloc de treballar, han de soportar un "trauma" diari i són forçats a viatjar en "condicions intolerables".
 
=== Seguretat ===
Els accidents a la xarxa del metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, són poc habituals. Les estadístiques diuen que hi ha un accident mortal per cada 300 milions de viatges.<ref>[http://www.economist.com/research/backgrounders/displaystory.cfm?story_id=2155915 Primer la seguretat {{en}}] ''[[The Economist]]''.</ref> Al metro s'hi poden veure alguns consells de seguretat per als passatgers com "mind the gap" (aneu amb compte amb l'espai entre el tren i l'andana), i que no passin la línia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturació a les andanes i en aquests casos el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.
 
La majoria de víctimes mortals a la xarxa són provocats per un [[suïcidi]]. La majoria d'andanes d'estacions de línies "deep-level" tenen forats entre les vies, originàriament construïts pel drenatge de l'aigua però que també ajuden a prevenir morts o lesions greus en caigudes de passatgers.<ref>{{cite journal ref-publicació| last cognom=Coats | first nom=T. J. | coauthors coautors=Walter, D. P. | title títol=Estudi del disseny de les estacions {{en}} | journal publicació= [[British Medical Journal]] | issue exemplar=319 | pages pàgines=957 | publisher editorial= [[British Medical Association]] | date data=1999-10-09 | url =http://bmj.bmjjournals.com/cgi/content/full/319/7215/957 | accessdate consulta= 2008-07-11 | pmid =10514158 }}</ref>
 
== El disseny i l'art ==
Els mapes originals eren sovint mapes de carrers o geogràfics amb les línies impreses a sobre, i que, a més de ser visualment complexos, produïen problemes d'espai a les estacions de les zones centrals.
 
L'estil del mapa modern es basa en el disseny de l'enginyer [[Harry Beck]] del [[1933]].<ref>{{cite ref-web | last cognom=Beck | first nom=Harry | authorlink enllaçautor=Harry Beck | title títol=Mapa del metro | publisher editor=Transport for London | url =http://www.tfl.gov.uk/assets/images/general/beckmap1.jpg | accessdate consulta= 2008-07-11 }}</ref> Està caracteritzat amb un fons esquemàtic no geogràfic i s'utilitza un codi de colors per a cada línia.
 
El mapa actualment es considera un disseny clàssic i altres sistemes han adoptat mapes similars, fins i tot algunes companyies d'autobús han adoptat el concepte.
=== El logotip ===
[[Fitxer:LU Leytonstone sign.jpg|thumb|El logotip rodó al metro data de [[1908]].]]
L'origen del logotip rodó, ara anomenat ''roundel'' i antigament "bulls-eye" o "target" (en [[català]], ''ulls de toro'' i ''diana''), és desconegut. El primer ús va ser al [[segle XIX]] com a símbol de [[London General Omnibus Company]] i al metro va arribar el [[1908]] per a col·locar els noms de les estacions a les andanes. El cercle vermell amb una barra blava fou ràpidament adoptat amb la paraula "U{{mida|1=NDERGROUN}}D" a la barra central, per a crear una identitat.<ref>{{cite ref-web | title títol=Història del logotip {{en}} | publisher editor= [[London Transport Museum]] | url =http://www.ltmcollection.org/roundel/about/detailedhistory.html | accessdate consulta= 2008-11-15}}</ref> El [[1919]] el logotip fou modificat per [[Edward Johnston]].
 
A cada estació s'hi pot trobar, a les entrades i al llarg de les andanes, el cercle amb el seu nom a la barra central. D'aquesta manera els passatgers poden veure fàcilment a l'estació que es troben.
El seu llegat artístic inclou la contractació des de la [[dècada de 1920]] de coneguts dissenyadors gràfics, il·lustrados i artistes per a la creació de la publicitat. Els dissenyadors que han creat treballs per al metro incloent per exemple Man Ray, Edward McKnight Kauffer i Fougasse. Durant els darrers anys alguns han estat R. B. Kitaj, Juan Bellany i Howard Hodgkin.
 
En l'arquitectura, Leslie Green va establir un estilisme similar a les cases per a les façanes de les noves estacions construïdes a les primeres dècades del [[segle XX]] de les línies [[Bakerloo Line|Bakerloo]], [[Piccadilly Line|Piccadilly]] i [[Northern Line|Northern]]. A la [[dècada de 1920]] i [[dècada de 1930|1930]], Charles Holden va dissenyar una sèrie d'estacions modernistes i art-deco per les quals el metro segueix sent famós. El disseny de Holden per a l'edifici seu del metro a [[55 Broadway]] inclou escultures avantguardistes de Jacob Epstein, Eric Gill i [[Henry Moore]]. Misha Black fou l'encarregada del disseny de la [[Victoria Line]], contribuint a l'estil uniforme de la línia,<ref>{{cite ref-web | title títol=Black, Sir Misha | publisher editor=''20th Century London'' | url =http://www.20thcenturylondon.org.uk/server.php?show=conInformationRecord.150 | accessdate consulta= 2008-06-25}}</ref> mentre que les estacions de la perllongació de [[Jubilee Line]] foren dissenyades per arquitectes com [[Norman Robert Foster|Norman Foster]], Michael Hopkins, Will Alsop i Ian Ritchie.
 
Moltes estacions tenen dissenys propis per ajudar a la identificació visual. Sovint són de temàtica local significativa. Com per exemple l'estació de Baker Street, que incorpora repeticions de la silueta de [[Sherlock Holmes]]. A Tottenham Court Road hi ha mosaics semiabstractes d'Eduardo Paolozzi que representa la indústria musical local de Denmark Street. A Charing Cross hi ha murals de la construcció de la mateixa estació, fets per David Gentleman.
El metro de Londres ha aparegut en moltes películ·les i shows de [[televisió]] com per exemple: ''Sliding Doors'', ''Tube Tales'' i ''Neverwhere''. L'oficina de Pel·lícules del metro de Londres reb més de 100 peticions per mes. El metro també ha mostrat la seva part muscial a ''Down in the Tube Station at Midnight'' i literària a ''V de Vendetta''. Les llegendes urbanes encara són presents avui en dia.<ref>[http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/alabaster/A673391 BBC,] els fantames del metro {{en}}</ref>
 
Després de col·locar una sèrie d'anuncis falsos a la seva pàgina web, es van cancel·lar els contractes el 2007 de l'anunciadora del metro [[Emma Clarke]].<ref>{{cite news ref-notícia| last cognom= Griffiths | first nom= Peter | title títol= L'anunciadora del metro fa anuncis falsos {{en}} | publisher editorial= Reuters | date data= 2007-11-26 | url = http://www.reuters.com/article/idUSL2663927720071126|accessdateconsulta=2008-07-11}}</ref><ref>{{cite ref-web | last cognom= Clarke | first nom= Emma | title títol= Anuncis falsos {{en}} | publisher editor= Emma Clarke – Voiceover and writer for radio, television and new mitjança | url = http://www.emmaclarke.com/fun/mind-the-gap/spoof-london-underground-announcements|accessdateconsulta=2008-07-11}}</ref>
 
L'anunci "''mind the gap''", que es pot escoltar quan els trens entren a les andanes, ha esdevingut una frase coneguda i també el nom d'una banda de música.
393.363

modificacions