Metro de Londres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 67:
Altres companyies independents també van seguir els seus projectes al llarg del [[segle XX]], com [[Northern City Line|Great Northern & City Railway]] que obria el [[1904]]. Aquesta línia era l'única tipus "tub" que tenia el diàmetre suficient perquè hi circulessin trens de ferrocarril de mida habitual i originàriament es pretenia que formés part d'una línia de ferrocarril i no de metro. Però la falta de capital va provocar que la línia seguís separada de la xarxa de ferrocarril fins a la [[dècada de 1970]].
A principis de [[1908]], en un esforç per augmentar el nombre de passatgers, les operadores de metro van acordar promoure serveis conjunts sota el nom de ''the Underground'' ("el metro"), publicant un mapa gratuït de la xarxa i nova publicitat. Al [[tube map|mapa]] hi sortia la ''Bakerloo Railway'', ''Central London Railway'', ''City & South London Railway'', ''District Railway'', ''Great Northern & City Railway'', ''Hampstead Railway'' (nom curt de CCE&HR), ''Metropolitan Railway'' i ''Piccadily Railway''. Altres línies hi apareixien però no tan clarament. El mapa també incloïa part de la ELR, però el mapa no era prou gran, i la ''Waterloo & City Railway'', que no es va incloure en la integració. Des de llavors el nom ''the Underground'' apareix a les estacions<ref name="tfl.gov.uk">{{
L'[[1 de gener]] de [[1913]] UERL, la companyia de [[Charles Yerkes]], va absorbir dos companyies independents, la C&SLR i la Central London Railway. A mesura que the Combine s'anava estenent, només la companyia Metropolitan es quedava fora del procés d'integració, ja que tenia l'ambició de ser considerada una línia principal de ferrocarril. Hi va haver diferents propostes per a fusionar les dues companyies però la Metropolitan ho va rebutjar. Aquell mateix any la Metropolitan reafirmava la seva independència comprant Great Northern and City Railway. Metropolitan va retenir la seva imatge independent fins al [[1933]], quan es va crear [[London Passenger Transport Board]].
Línia 122:
Des de llavors que existeix la crítica sobre l'actuació de les empreses privades. Per exemple [[The Londoner]], un butlletí publicat per l'[[Autoritat del Gran Londres]], publicava en una edició del gener de 2007 els errors de l'empresa Metronet sota el títol "Metronet culpable d'errors inexcusables".<ref>
{{
Metronet es va declarar insolvent el 18 de juliol de 2007<ref>{{
El [[Govern del Regne Unit]] ha fet esforços per trobar una altra empresa privada per omplir el buit deixat per la liquidació de Metronet. Fins ara TfL ha estat l'única que ha posat interés a fer-se càrrec de les responsabilitats de Metronet. Tot i que Tube Lines sembla una empresa estable, s'ha posat en dubte la supervivència de la PPP, ja que el cas de la desaparició de Metronet ha costat al govern 2 mil milions de [[lliures esterlines]]. Les cinc empreses privades que formen Metronet han hagut de pagar 70 milions de lliures cada una per pagar els deutes del consorci, però el contribuent ha de pagar la resta de la factura.<ref>{{
== Transport for London ==
[[Transport for London]] (TfL) es va crear l'any [[2000]] com un organisme responsable d'integrar el sistema de transport de Londres. Va substituir [[London Regional Transport]] però no fou fins al juliol de 2003 que assumí el control de London Underground Limited.<ref> {{
TfL forma part de l'[[Autoritat del Gran Londres]], govern del [[Gran Londres]], i es constitueix com una empresa pública regulada per normes de les finances públiques locals.<ref>{{
La junta de TfL és nomenada per l'[[alcalde de Londres|Alcaldia de Londres]]. L'alcalde també estableix l'estructura i el nivell de les tarifes del transport públic a Londres. Tot i que el dia a dia de la corporació es deixa en mans del Comissari de Transport for London. L'actual comissionari és [[Peter Hendy]].<ref>{{
L'alcaldia és responsable de proporcionar una estratègia integrada de transport per al [[Gran Londres]] i ha de consultar a [[Autoritat del Gran Londres|GLA]], TfL, els consells locals i altres en l'estratègia. GLA, per exemple, inspecciona i aprova el pressupost de l'alcaldia. A més GLA pot convocar l'Alcalde i alts funcionaris per donar comptes de TfL. London TravelWatch, és un òrgan nomenat per l'[[Assemblea de Londres|Assemblea]] i presenta informe de les queixes sobre el transport.<ref>{{
== Infraestructura ==
Línia 310:
=== Millores i expansió ===
[[Fitxer:Piccadilly T5 Extension.JPG|thumb|Diagrama a l'estació de Ealing Common del tram a [[Aeroport de Heathrow|Heathrow]]]]
Hi ha moltes millores previstes per al metro de Londres. Es va obrir una nova estació a la línia [[Piccadilly Line|Piccadilly]] a la terminal 5 de [[Aeroport de Heathrow|Heathrow]] el [[27 de març]] de [[2008]], sent la primera expansió del metro des de [[1999]].<ref>{{
La construcció de la línia [[Chelsea-Hackney Line]] fa temps que va ser proposada, i podria entrar en servei l'any [[2025]]. Podria formar part de la xarxa del metro, cosa que significaria una nova línia des del nord-est cap al sud de Londres i que proporcionaria bastants intercanvis amb altres línies i alleujeraria el gruix de passatgers. Tot i això encara està en el tauler de dibuix, quan la primera proposta data de l'any [[1901]]. El 2007 la línia va passar per Cross London Rail Ltd, actual desenvolupador de Crossrail. Per tant la línia podria ser part de la xarxa de metro o de [[National Rail]], havent-hi avantatges i desavantatges per ambdós.
La proposta de l'enllaç de [[Croxley Rail Link|Croxley Rail]] preveu el desviament del tram de Watford de línia [[Metropolitan Line|Metropolitan]] al llarg d'una via fèrria en desús. El projecte espera el finançament del consell de [[Hertfordshire]] i del departament de transport.<ref name="TFLcroxley">{{
L'[[Alcalde de Londres]], [[Boris Johnson]], va suggerir que s'està pensant en un perllongament de la línia [[Bakerloo Line|Bakerloo]] cap a [[Lewisham (districte)|Lewisham]] per la falta de metro al sud de Londres.<ref name="Regen.net">{{
== Viatjar ==
=== Bitllets ===
Les tarifes del metro es calculen mitjançant les zones [[Travelcard]] de [[Transport for London|TfL]]. El [[Gran Londres]] està dividit en 6 zones: la [[Travelcard Zone 1|Zona 1]] és la més central, amb un límit més enllà dels límits de la [[Circle Line|línia circular]], i la [[Travelcard Zone 6|Zona 6]] és la més exterior i inclou l'[[Aeroport de Heathrow]]. Les línies de la [[Metropolitan Line]] que transcorren per fora del [[Gran Londres]] es troben a les [[Travelcard Zones 7-9|Zones 7-9]].<ref>{{
Els bitllets de les [[Travelcard Zones 7-9|Zones 7-9]] també serveixen per a la línia [[Euston-Watford Junction Line|Euston-Watford Junction]] (part de [[London Overground]]) fins a Watford High Street. Watford Junction queda fora d'aquestes zones i s'hi aplica una tarifa especial.
Linha 327 ⟶ 326:
Hi ha personal a les taquilles, algunes d'elles obren durant períodes limitats, però també hi ha màquines automàtiques que es poden utilitzar en qualsevol moment. Algunes d'aquestes venen una gamma limitada de bitllets i només accepten monedes, mentre que d'altres que disposen de pantalla tàctil accepten monedes i tarjetes de [[targeta de crèdit|crèdit]] o de dèbit.
Recentment [[Transport for London]] ha introduït la [[Oyster card]], una targeta intel·ligent amb un xip sense contacte [[RFID]] incrustat. Els viatgers poden obtenir aquesta targeta amb càrrec a crèdit per pagar els viatges. Els bitllets Travelcard poden ser utilitzats al metro, autobusos, tramvies i [[Docklands Light Railway]]. Però utilitzar l'Oyster és una opció més barata que la compra de bitllets a taquilla o les Travelcard i LUL, implementant diferències de preu significatives, i anima als passatgers a utilitzar-la en lloc de fer ús de les Travelcard i dels diners en efectiu (als autobusos). L'Oyster també es pot utilitzar als ferrocarrils de [[National Rail]] a [[Londres]]. "Pay as you go" (Oyster) es troba disponible en un limitat, però creixent, [[Oyster card (pay as you go) a National Rail|nombre de rutes]] de NR.<ref>{{
Per als turistes i no residents que no hagin de viatjar en l'hora punta del matí la millor opció és la compra del bitllet de Travelcard per a tot el dia. Aquest costa [[lliures esterlines|£]] 5.50 i permet un nombre il·limitat de viatges a la xarxa des de 9:30 am i durant la resta del dia. Tot i això per alguns viatgers serà més avantatjós comprar una targeta "pay as you go" Oyster.<ref>[http://www.moneysavinglondon.com/Travel-in-London/cheapest-ways-to-get-around-london.html Money saving London,] les maneres barates d'accedir al metro {{en}}</ref>
Linha 337 ⟶ 336:
=== Retards ===
Segons les estadístiques obtingudes per Freedom of Information Act, la mitjana del viatgers de mobilitat pendular (gent que viatga diàriament de la feina a casa) a la [[Metropolitan Line|Metropolitan]] haurien perdut tres dies, 10 hores i 25 minuts durant el [[2006]] a causa dels retards.<ref>{{
{{
=== Temps de funcionament ===
Linha 347 ⟶ 346:
L'accessibilitat de les persones amb problemes de mobilitat (PMR) no es va considerar quan el sistema va ser construït i la majoria d'estacions no són accessibles a tothom. Les estacions construïdes recentment s'han dissenyat per ser accessibles, però la readaptació a les característiques d'accessibilitat a estacions antigues es fa difícil pels costos i tècniques. Tot i que en algunes estacions hi ha escales mecàniques i ascensors, a vegades hi ha algun esglaó en algun punt del recorregut.
La majoria d'estacions que es troben a la superfície tenen alguna escala o esglaons entre el replà de l'estació i el nivell del carrer, i la majoria d'estacions sota terra requereixen l'ús d'escales o d'algunes de les 410 escales mecàniques del sistema. A l'estació de Covent Garden les escales d'emergència tenen 193 esglaons, equivalent a un edifici de 15 pisos,<ref>{{
Les escales mecàniques a les estacions del metro són de les més llargues d'[[Europa]]. L'escala mecànica més llarga es troba a l'estació d'Angel i té una llargada de 60 metres i 27,5 metres de desnivell, que pot arribar a duu fins a 13.000 passatgers per hora. Com a altres sistemes de metro es recomana que aquelles persones que no tenen pressa vagin a la part dreta i permetin el pas per l'esquerra. [[Transport for London]] produeix un mapa que indica les parades accessibles i des del 2004 indica amb un símbol d'una cadira de rodes ([[Fitxer:BSicon lACC.svg|35px|Accessibilitat]]) aquelles estacions que s'hi pot accedir sense utilitzar escales des del carrer.
Linha 354 ⟶ 353:
=== Saturació ===
La saturació o sobreocupació al metro és una preocupació des de fa anys i sobretot pels que van cada dia a la feina en hores punta (moviment pendular). Camden Town i Covent Garden són dues estacions que tenen problemes particulars i a certes hores hi ha restriccions d'accés.<ref>{{
Segons un informe de la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]],<ref>{{
=== Seguretat ===
Linha 362 ⟶ 361:
Els accidents a la xarxa del metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, són poc habituals. Les estadístiques diuen que hi ha un accident mortal per cada 300 milions de viatges.<ref>[http://www.economist.com/research/backgrounders/displaystory.cfm?story_id=2155915 Primer la seguretat {{en}}] ''[[The Economist]]''.</ref> Al metro s'hi poden veure alguns consells de seguretat per als passatgers com "mind the gap" (aneu amb compte amb l'espai entre el tren i l'andana), i que no passin la línia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturació a les andanes i en aquests casos el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.
La majoria de víctimes mortals a la xarxa són provocats per un [[suïcidi]]. La majoria d'andanes d'estacions de línies "deep-level" tenen forats entre les vies, originàriament construïts pel drenatge de l'aigua però que també ajuden a prevenir morts o lesions greus en caigudes de passatgers.<ref>{{
== El disseny i l'art ==
Linha 374 ⟶ 373:
Els mapes originals eren sovint mapes de carrers o geogràfics amb les línies impreses a sobre, i que, a més de ser visualment complexos, produïen problemes d'espai a les estacions de les zones centrals.
L'estil del mapa modern es basa en el disseny de l'enginyer [[Harry Beck]] del [[1933]].<ref>{{
El mapa actualment es considera un disseny clàssic i altres sistemes han adoptat mapes similars, fins i tot algunes companyies d'autobús han adoptat el concepte.
Linha 380 ⟶ 379:
=== El logotip ===
[[Fitxer:LU Leytonstone sign.jpg|thumb|El logotip rodó al metro data de [[1908]].]]
L'origen del logotip rodó, ara anomenat ''roundel'' i antigament "bulls-eye" o "target" (en [[català]], ''ulls de toro'' i ''diana''), és desconegut. El primer ús va ser al [[segle XIX]] com a símbol de [[London General Omnibus Company]] i al metro va arribar el [[1908]] per a col·locar els noms de les estacions a les andanes. El cercle vermell amb una barra blava fou ràpidament adoptat amb la paraula "U{{mida|1=NDERGROUN}}D" a la barra central, per a crear una identitat.<ref>{{
A cada estació s'hi pot trobar, a les entrades i al llarg de les andanes, el cercle amb el seu nom a la barra central. D'aquesta manera els passatgers poden veure fàcilment a l'estació que es troben.
Linha 393 ⟶ 392:
El seu llegat artístic inclou la contractació des de la [[dècada de 1920]] de coneguts dissenyadors gràfics, il·lustrados i artistes per a la creació de la publicitat. Els dissenyadors que han creat treballs per al metro incloent per exemple Man Ray, Edward McKnight Kauffer i Fougasse. Durant els darrers anys alguns han estat R. B. Kitaj, Juan Bellany i Howard Hodgkin.
En l'arquitectura, Leslie Green va establir un estilisme similar a les cases per a les façanes de les noves estacions construïdes a les primeres dècades del [[segle XX]] de les línies [[Bakerloo Line|Bakerloo]], [[Piccadilly Line|Piccadilly]] i [[Northern Line|Northern]]. A la [[dècada de 1920]] i [[dècada de 1930|1930]], Charles Holden va dissenyar una sèrie d'estacions modernistes i art-deco per les quals el metro segueix sent famós. El disseny de Holden per a l'edifici seu del metro a [[55 Broadway]] inclou escultures avantguardistes de Jacob Epstein, Eric Gill i [[Henry Moore]]. Misha Black fou l'encarregada del disseny de la [[Victoria Line]], contribuint a l'estil uniforme de la línia,<ref>{{
Moltes estacions tenen dissenys propis per ajudar a la identificació visual. Sovint són de temàtica local significativa. Com per exemple l'estació de Baker Street, que incorpora repeticions de la silueta de [[Sherlock Holmes]]. A Tottenham Court Road hi ha mosaics semiabstractes d'Eduardo Paolozzi que representa la indústria musical local de Denmark Street. A Charing Cross hi ha murals de la construcció de la mateixa estació, fets per David Gentleman.
Linha 401 ⟶ 400:
El metro de Londres ha aparegut en moltes películ·les i shows de [[televisió]] com per exemple: ''Sliding Doors'', ''Tube Tales'' i ''Neverwhere''. L'oficina de Pel·lícules del metro de Londres reb més de 100 peticions per mes. El metro també ha mostrat la seva part muscial a ''Down in the Tube Station at Midnight'' i literària a ''V de Vendetta''. Les llegendes urbanes encara són presents avui en dia.<ref>[http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/alabaster/A673391 BBC,] els fantames del metro {{en}}</ref>
Després de col·locar una sèrie d'anuncis falsos a la seva pàgina web, es van cancel·lar els contractes el 2007 de l'anunciadora del metro [[Emma Clarke]].<ref>{{
L'anunci "''mind the gap''", que es pot escoltar quan els trens entren a les andanes, ha esdevingut una frase coneguda i també el nom d'una banda de música.
|