Edmund II Ironside: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
afegint infotaula i referències |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| colorprofessio = monarca
| icona esquerra =
| nom = Edmund II
| nom original = ''{{mida|1=Ēadmund Ironside (anglès antic)}}''
| nom de naixement =
| data de naixement = ?
| lloc de naixement = [[Anglaterra]]
| data de mort = 30 de novembre del 1016
| lloc de mort = [[Londres]] ([[Anglaterra]])
| causa de mort =
| sepultura = Glastonbury
| nacionalitat =
| imatge = Edmund Iron.jpg
| peu = Miniatura representant Edmund II.
| cònjuge = [[Edith de Northumbria]]
| pares = [[Etelred l'Indecís]] i<br>Ælfgifu de York
| fills = [[Eduard l'Exiliat]]<br>Edmund
| tractament =
| sobrenom = ''Ironside''
| partit =
| alma_mater =
| religió =
| residència =
| signatura =
| notes =
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| dinastia = [[Casa de Wessex|Casal de Wessex]]
| altrestítols =
| càrrec = rei dels anglesos
| escut càrrec =
| inici = 23/4/1016
| final = 30/11/1016
| predecessor = [[Etelred l'Indecís]]
| successor = [[Canut II de Dinamarca|Canut el Gran]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
}}
'''Edmund II ''Ironside''''' (~[[990]] - [[1016]]) fou [[rei d'Anglaterra]], del [[casa de Wessex|Casal de Wessex]]. Durant la invasió víking, es va guanyar el lideratge no per ser fill del rei Etelred, que va fugir a Normandia, sinó per plantar cara als guerrers víkings. En contrast del seu pare que era vist pels ciutadans com un monarca feble, Edmund es va guanya el sobrenom d{{'}}''Ironside'', («el dur»). La força numèrica dels invasors superava la dels anglesos i Edmund es va veure forçat a pactar el repartiment del reialme amb Canut de Dinamarca, amb una clàusula que en cas de morir un dels dos l'altre es quedaria la totalitat; això ha fet pensar que potser la mort sobtada d'Edmund fos un convenient assassinat.
== Orígens ==
Edmund era el tercer fill del rei
== Líder de la resistència ==
El [[1014]] va morir Etelstan i Edmund prengué el lideratge de la resistència. En aquesta època va trobar un bon company en [[Eadric Streona]] i junts van aplegar un exèrcit; més tard aquest home demostraria ser un fals ja que es va passar al bàndol enemic.{{sfn|Jones|1984|p=370}} Alguns súbdits no es trobaven segurs amb un rei com el pare d'Edmund, i havien jurat fidelitat a Svend Barbaforcada i al seu successor Canut. Quan Svend va morir i el seu fill va marxar a Dinamarca per ser reconegut oficialment com a el seu successor, Edmund va atacar els territoris dels que havien jurat fidelitat als víkings, especialment al [[Regne de Lindsey]] i els va castigar durament, d'on li va venir el sobrenom d{{'}}''Ironside''.{{sfn|Stenton|1971|p=384-386}} Els càstigs van consistir en pena de mort d'alguns caps i confiscació de llurs hisendes. {{sfn|Williams|2003|p=120}} El pare va tornar a Anglaterra en saber que Svend havia mort. Al començament Edmund va desafiar el seu pare en la intenció de recuperar el tron, es va casar amb Ealdgyth, vídua d'un noble opositor, i va reunir un exèrcit a les terres de l'est.{{sfn|Lavelle|2008|p=169-172}} Mentrestant, [[Canut II de Dinamarca]] llançà una nova invasió. Edmund es va unir al seu pare i es dirigí a la defensa de [[Londres]], que fou assetjada pels lleials a Canut.{{sfn|Venning|2013|p=137}}
▲Edmund era el tercer fill del rei '''[[Etelred l'Indecís]]''' i la seva primera dona '''Ælfgifu'''. Quan la mare d'Edmund morí (cap al [[1000]]), Etelred es tornà a casar amb Emma de Normandia, germana del duc [[Ricard II de Normandia]]. Amb ella tingué dos fills: [[Eduard el Confessor|Eduard]] i Alfred. Això va marcar un cert allunyament entre pare i fills, sobretot el germà més gran '''Æthelstan'''. Quan [[Sven de Dinamarca]] va envair el país el [[1013]], Etelred fugí a [[Normandia]] amb la seva nova família. Els germans romangueren a [[Anglaterra]]. El [[1014]] va morir Æthelstan i Edmund prengué el lideratge de la resistència. A la mort de Sven, Etelred tornà a Anglaterra i recuperà el tron. Edmund va desafiar el seu pare, es va casar amb '''Ealdgyth''', vídua d'un noble opositor, i va reunir un exèrcit a les terres de l'est. Mentrestant, [[Canut II de Dinamarca]] llançà una nova invasió. Edmund es va unir al seu pare i es dirigí a la defensa de [[Londres]], que fou assetjada pels lleials a Canut.
[[Fitxer:EdmundIronside Canutethe Dane1.jpg|left|thumbnail|Representació d'Edmund contra Canut a Assandun]]▼
== Edmund II, rei ==
▲[[Fitxer:EdmundIronside Canutethe Dane1.jpg|
El destí volgué que Edmund morís el [[20 de novembre]] del mateix 1016, amb la qual cosa hagué regnat durant només 7 mesos. Canut el succeí i envià els seus dos fills, haguts amb Ealdgyth, [[Eduard l'
▲Ethelred va morir el [[23 d'abril]] de [[1016]] i els ciutadans de Londres va nomenar [[rei]] Edmund. Aquest va lluitar repetidament contra els [[danesos]] i va deslliurar diverses vegades el setge de Londres. Va demostrar una gran valentia i capacitat de convocatòria i es va fer mereixedor del seu sobrenom d'''Ironside'', ''braç d'acer''. Però a la [[batalla d'Assandun]], el [[18 d'octubre]] de 1016, Edmund fou traït pel noble [[Eadric Streona]] i va perdre definitivament davant Canut. Signaren un tractat de pau mitjançant el qual es repartien el país: [[Wessex]] romania en mans d'Edmund i Canut rebia [[Mèrcia]] i [[Northumbria]]. Aquest tractat també especificava que a la mort de qualsevol d'ambdós, el supervivent quedaria com a rei únic de tot el reialme.
▲El destí volgué que Edmund morís el [[20 de novembre]] del mateix 1016, amb la qual cosa hagué regnat durant només 7 mesos. Canut el succeí i envià els seus dos fills, haguts amb Ealdgyth, '''Eduard''' i '''Edmund''', a l'exili a [[Suècia]].
Diverses fonts apunten que la mort d'Edmund no fou natural, sinó que fou assassinat pels fills del traïdor [[Eadric Streona]] per guanyar el favor de Canut. Aquest, això no obstant, a l'aasabentar-se, va fer executar Eadric. ▼
▲Diverses fonts apunten que la mort d'Edmund no fou natural, sinó que fou assassinat pels fills del traïdor [[Eadric Streona]] per guanyar el favor de Canut. Aquest,
== Referències ==
{{commonscat}}▼
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Elspaß|nom=Stephan|cognom2=Langer|nom2=Nils|cognom3= Scharloth|nom3=Joachim|cognom4= Vandenbussche|noom4=Wim|títol=Germanic Language Histories 'from Below' (1700-2000)|editorial=Walter de Gruyter|any=2007}}
* {{ref-llibre|cognom=Jones|nom= Gwyn|títol= A History of the Vikings (2nd ed.)|editorial= Oxford University Press|any=1984|isbn= 0-19-285139-X}}
* {{ref-llibre|cognom=Lavelle|nom=Ryan|títol= Aethelred II: King of the English|editorial= The History Press|any=2008}}
* {{ref-llibre|cognom=Stenton|nom= Frank|títol= Anglo-Saxon England|editorial= Oxford University Press|any=1971}}
* {{ref-llibre|cognom=Szabo|nom=John F.|cognom2=Kuefler|nom2=Nicholas E.|títol=The Bayeux Tapestry: A Critically Annotated Bibliography|editorial=Rowman & Littlefield|any=2015}}
* {{ref-llibre|cognom=Williams|nom=Ann|títol= Aethelred the Unready: The Ill-Counselled King|editorial= Hambledon & London|any=2003|isbn=1-85285-382-4}}
* {{ref-llibre|cognom=Ullidtz|nom=Per|títol= 1016 The Danish Conquest of England|editorial=BoD|any=2014}}
* {{ref-llibre|cognom=Venning|nom=Timothy|títol=The Anglo-Saxon Age|editorial=Pen and Sword|any=2013}}
{{Reis d'Anglaterra}}
▲{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||