Eduard el Confessor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sucessor > successor |
|||
Línia 33:
L'exili a Normandia va influir en el regnat d'Eduard, que va concedir favors i privilegis als nobles normands, deixant de banda els saxons i danesos. Això va causar malestar entre els súbdits i Eduard, per a calmar els ànims, va casar-se amb Edita, filla de Godwin, comte de Wessex, el 1045. Aquest es va mostrar favorable al rei, d'entrada, però acabà oposant-s'hi en veure que el rei no li donava privilegis. El poder reial, no obstant això, continuava disminuint en benefici dels nobles i va haver-hi conflictes continus entre aquests i el rei.
El matrimoni no va tenir fills, ja que els dos eren molt religiosos i, de comú acord, van decidir de mantenir la seva castedat. Va triar com a succesor al fill d'[[Edmund II Ironside]], [[Eduard l'Exiliat|Eduard]], que havia viscut la major part de la seva vida en l'exili. Però aquest va morir estranyament dos dies després de retornar a Anglaterra.
Eduard el Confessor va morir el [[1066]] i va ser sebollit a l'[[Abadia de Westminster]], que ell mateix havia ordenat construir.
El seu cosí [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem, duc de Normandia]] va declarar-se'n successor, en virtut d'una promesa que li hauria fet Eduard. Els nobles anglesos reunits en [[Witenagemot]] el [[5 de gener]] de [[1066]]<ref>{{en}} Kurt von S. Kynell, ''[http://books.google.cat/books?id=LBzQPbtK_1YC&pg=PA20&dq=Witenagemot+1066+edward&hl=ca&ei=KCZVTP33KZ2SONC4qZ4O&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q=Witenagemot%201066%20edward&f=false Saxon and medieval antecedents of the English common law]''</ref> van elegir com a successor [[Harold Godwinson]], fill de [[Godwin de Wessex]] i, per tant, cunyat del rei. Guillem va envair Anglaterra amb 7.000 homes i va derrrotar Harold a la [[batalla de Hastings]], on el rei saxó va morir: aquest fet posà fi a la dinastia anglosaxona i n'inaugurà la normanda.
| |||