Ahmad Xah I: diferència entre les revisions

 

El 1471 va acompanyar al seu pare a [[Telingana]], on havia estat nomenat governador. Per la seva habilitat va cridar l'atenció de Gawan que el va cridar i el va enviar a [[Mahur]] com a comandant de 300, i hi va restar cinc anys abans d'esdevenir delegat del seu pare al govern de [[Rajamundri]] (Rajamundari). La facció dels ''danakis'' (natius del Dècan) estava encapçalada per Malik Hasan Nizam al-Mulk, i aquest va aprofitar la mort del cap dels ''afakis'' (turcs i perses) Mahmud Gawan ([[5 de març]] de [[1481]]), per convèncer al nou sultà [[Shihab al-Din Mahmud]] que va pujar al tron el [[25 de març]] de [[1482]], d'ordenar la massacre dels turcs; uns quatre mil turcs van morir en poques hores. El cap dels ''afakis'', Yusuf Adil, ''tarafdar'' de [[Bijapur]], que estava a [[Bidar (ciutat)|Bidar]] per les cerimònies de coronació, es va poder salvar i fugir cap a Bijapur. El govern va quedar en mans d'una regència sota la reina mare i amb Malik Hasan com a'' mir-naib''; el càrrec de ''wazir'' i de ''mir djumla'' (ministre de finances) va passar a Fath Allah Imad al-Mulk, un altre hindú convers; el turc [[Kasim Barid I|Kasim Barid]], que havia permès la matança dels seus, va rebre el càrrec de ''katwal''. Per enfortir el seu poder Malik Hasan va donar diversos càrrecs als seus fidels i el seu fill Ahmad va rebre els governs de Bir i Dharur i alguns districtes a l'entorn de [[Dawlatabad]] i [[Junnar]]. Va residir en aquesta darrera ciutat i va combatre als [[marathes]]. Va atacar les fortaleses de la muntanya dels marathes els caps de les quals no havien pagat el tribut anual convingut i va dominar progressivament la costa de Konkan. Pocs anys després el jove sultà Mahmud, amb 16 anys ([[1486]]) va conspirar amb Kasim Barid i amb Dastur Dinar, el cap de la facció dels ''[[habshis]]'' (africans) contra Malik Hasan i Fath Allah, però el complot fou descobert i el sultà va haver de presentar excuses. Fath Allah no obstant es va sentir en perill i se'n va anar a la seva província de [[Berar]], i no va tornar mai més. En canvi Malik Hasan no va prendre precaucions, fou assassinat poc després per orde del sultà que es va valer de Dilpasand Khan, amic de Malik. La mort d'aquest va suposar el triomf dels ''afakis''.

Malik Ahmad, que estava a [[Junnar]] quan va morir el seu pare, va adoptar el títol del difunt, Nizam al-Mulk i sense permís del sultà va continuar la campanya contra els forts marathes i va retenir els forts de [[Maharashtra]], tot el [[Konkan]] i el territori de l'alt [[Godavari]]. Després va anar a Bidar on Mahmud el va rebre i li va confirmar la possessió de tots aquestos territoris. La seva bona administració li va valer respecte i suport.

 

 

Kasim Barid havia adquirit molt de poder després de derrotar un cop d'estat el 1487; el 1492 es va revoltar i va obligar al sultà a nomenar-lo ''wakil''. Mahmud va enviar llavors contra Malik Ahmad a [[Yusuf Adil]] de [[Bijapur]]; l'exèrcit d'aquest fou derrotat pel seu rival i Yusuf va reconèixer esportivament la victòria del seu rival i el va felicitar. La confiança del sultà amb Yusuf Adil van provocar l'hostilitat de Kasim Barid que va planejar l'enderrocament del governador de Bijapur. Es va aliar a Narasa Nayak, primer ministre de [[Vijayanagar]], i va intentar una aliança amb Malik Ahmad d'Ahmadnagar al que va oferir [[Panhala]], [[Konkan]] i [[Goa]] de les que s'acabava d'apoderar [[Bahadur Gilani|Bahadur Khan Gilani]] ''kotwal'' de Goa, però Malik Ahmad no va acceptar aquesta aliança i en tot cas Yusuf Adil de Bijapur va avortar aquests plans derrotant a Kasim Barid i al sultà prop de Bidar i després a les forces de Vijayanagar. El [[5 de novembre]] de [[1494]] Bahadur Gilani fou derrotat per Kuli Kutb al-Mulk, ''tarafdar'' de [[Telingana]].

Va morir el [[1509]] i el va succeir el seu fill de set anys [[Burhan Shah I]].

 

 

[[Categoria:Sultans]]