Unitat lèxica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Corregit: - tant por haver-hi + tant pot haver-hi |
||
Línia 3:
Existeixen diferents tipis d'unitats lèxiques.<ref>Lewis, M. 1997. Implementing the Lexical Approach. Language Teaching Publications. Hove, England.</ref> En primer lloc està la [[paraula]] en si, que és la unitat bàsica, com ara "casa". Amb aquest nom el parlant associa un significat concret, que pot evocar amb una imatge mental en ser un substantiu comú i concret. Aquest sentit bàsic pot enriquir-se amb connotacions personals i estar associar a altres termes en la [[categoria mental]] corresponent, com per exemple "llar".
Un segon tipus d'unitat és el [[morfema]]. El parlant emmagatzema "im-" (i les seves variants [[al·lomorf|al·lomòrfiques]] amb el sentit de "contrari", de manera que entén que "impossible" és l'[[antonímia|antònim]] de "possible" sense necessitat de retenir les dues paraules per separat, economitzant així espai mental i ajudant a conèixer el significat de noves paraules que continguin el mateix prefix. No sempre els morfemes són transparents per a un parlant, perquè és un concepte fortament depenent del domini del codi lingüístic, i per tant
La [[col·locació]] ha de considerar-se una unitat lèxica malgrat estar formada per diversos mots, ja que sempre actuen com a bloc i amb un sentit unitari, com per exemple la locució adverbial "de bat a bat", que no es desfà mentalment en quatre paraules. De vegades fins i tot el sentit de la col·locació és diferent de la suma dels significats de les paraules que la formen, car ha adquirit un significat propi per l'ús o per [[metàfora]]. Molt proper és el cas dels [[modisme]]s com les [[frase feta|frases fetes]] o refranys, que s'aprenen per blocs i que la seva manca de literalitat fa que sovint siguin complicats de traduir, per exemple "escampar la boira".
| |||