Adalberó de Caríntia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cunyada del emperador de > cunyada de l'emperador de |
m Corregit: - persuasiva per què Enric consentis la + persuasiva perquè Enric consentís la |
||
Línia 5:
El 1011/1012 del rei alemany [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]] va concedir Caríntia en feu a Adalberó, incloent el domini sobre la marca de Verona. El fill del difunt duc Conrad I, [[Conrad II de Caríntia|Conrad II el Jove]], era menor d'edat quan el seu pare va morir i no va ser tingut en compte per la successió, el que el va convertir aviat en un potencial rival.
Després d'altercats polítics amb els salis i una rebel·lió fracassada contra l'emperador Conrad II, Adalberó fou forçat el 1035 a renunciar a tots els seus càrrecs i feus, però el bisbe Egilbert de [[Bisbat de Freising|Freising]], un conseller influent del fill de l'emperador, Enric, va recomanar als prínceps d'Alemanya i al mateix Enric, que justament havia estat proclamat [[rei dels Romans]], no reconèixer la deposició. Conrad va necessitar tota la seva força persuasiva
==Referències==
| |||