Euskal Sozialista Biltzarrea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sí havia assolit > sí que havia assolit |
m Corregit: - agrupats en torn a [[José + agrupats entorn de [[José |
||
Línia 2:
'''ESB''' acrònim d{{'}}'''Euskal Sozialista Biltzarrea''' (''Convergència Socialista Basca'') fou un partit polític basc d'ideologia [[socialista]] i [[nacionalista]] que participà en la creació d'[[Herri Batasuna]].
ESB nasqué el 6 de juny de 1976 a [[Arantzazu]] com a resultat de la unió de diversos grups polítics preexistents de caràcter [[nacionalista]] i [[socialista]]. Entre els grups que integraren ESB destacaven dos: el [[Moviment Socialista d'Euskadi]], una escissió del sindicat nacionalista [[ELA-STV]], pel que rebien el malnom d'''eladios''; i el grup Aintzina, que estava format per alguns fundadors de la primitiva [[ETA]] escindits d'aquesta organització i agrupats
Aquest partit polític va sorgir amb la idea de cobrir un espai polític nacionalista entre el nacionalisme conservador i moderat del [[PNB]] i l'esquerra abertzale de caràcter [[marxista]]-[[leninista]] del bloc [[KAS]]; amb un ideari socialista. En el seu I Congrés de juny de 1976 es definiren com a ''partit polític del sud d'[[Euskal Herria]], socialista, no revolucionari, [[abertzale]] i [[euskaldun]]''. Després de ser legalitzat al març de 1977, ESB va celebrar el seu II Congrés, en el qual va decidir participar en les eleccions legislatives de 1977, primeres de la democràcia, oposant-se a l'abstenció propugnada pel bloc [[KAS]]. Adopten en castellà el nom de Partit Socialista Basc (PSB) i van establir la seva seu oficial a [[Pamplona]], [[Navarra]]. El partit es va declarar defensor d'un [[socialisme autogestionari|socialisme democràtic i autogestionari]], oposat al marxisme que associaven amb l'estat totalitari i centralista. Referent a la qüestió basca, ESB-PSB defensava la sobirania del [[País Basc]] més que la independència, entenent que com a mínim l'estat espanyol havia de retornar l'autonomia de la [[Segona República espanyola]], a més dels [[dret foral|drets forals]] arrabassats durant els segles XIX i XX. Mantenia que el procés autonòmic basc havia de desvincular-se del procés constitucional espanyol i entendre's com una negociació d'igual a igual entre un poder autonòmic basc restaurat i el nou poder central constituït en [[Espanya]].
| |||