Robert Stewart (vescomte de Castlereagh): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Robert Stewart, II marquès de Londonderry ([[18 de juny]] de [[1769]] - [[12 d'agost]] de [[1822]]), conegut en la història com '''Lord Castlereagh''', va anar un estadista [[República d'Irlanda|irlandès]] i britànic.
Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan al seu pare li va ser conferit el títol de comte de Londonderry. A la seva mort
Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.▼
== Biografia ==
Stewart va néixer a [[Dublín]] com a fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès i que va ser fet marquès de Londonderry en [[1816|1816.]] Quan tenia un any, la seva mare va morir i el seu pare es va tornar a casar.
Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812 va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i va anar el principal diplomàtic britànic al [[Congrés de Viena|Congrés de Viena.]] Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant l'el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort per suïcidi a l'agost de 1822. Al principi de la seva carrera, com a Cap de Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat a sufocar la [[rebel·lió irlandesa de 1798]] i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica [[Acta d'Unió (1800)|Llei irlandesa de la Unió de 1800]].
El 1821 el seu pare va morir i ell el va succeir com a marquès de Londonderry en la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. A l'any següent, va començar a sofrir de [[Trastorn delirant|paranoia]] o crisis nervioses probablement produïdes per atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell va dir "La meva ment, per així dir-ho, s'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp en Kent, però a l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la qual es va mostrar mentalment pertorbat.
▲Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan al seu pare li va ser conferit el títol de comte de Londonderry. A la seva mort li va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare en [[1816]], sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.
▲Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.
Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:<ref>{{Plantilla:Cita libro|título=Satire:spirit and art|editorial=University of Florida|año=1991|apellidos=Test|nombre=Georges Austin|fechaacceso=3 de junio de 2014|url=http://books.google.es/books?id=QkhMi6mKmUMC|página=141|isbn=0-8130-1087-X}}</ref>
== Referències ==
{{Referències|2}}
== Enllaços externs ==
| |||