Robert Stewart (vescomte de Castlereagh): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Robert Stewart, II marquès de Londonderry ([[18 de juny]] de [[1769]] - [[12 d'agost]] de [[1822]]), conegut en la història com '''Lord Castlereagh''', va anar un estadista [[República d'Irlanda|irlandès]] i britànic.
 
Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan al seu pare li va ser conferit el títol de comte de Londonderry. A la seva mort liel va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare en [[1816]], sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.
 
Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.
 
== Biografia ==
Stewart va néixer a [[Dublín]] com a fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès i que va ser fet marquès de Londonderry en [[1816|1816.]] Quan tenia un any, la seva mare va morir i el seu pare es va tornar a casar.
 
Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812 va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i va anar el principal diplomàtic britànic al [[Congrés de Viena|Congrés de Viena.]] Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant l'el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort per suïcidi a l'agost de 1822. Al principi de la seva carrera, com a Cap de Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat a sufocar la [[rebel·lió irlandesa de 1798]] i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica [[Acta d'Unió (1800)|Llei irlandesa de la Unió de 1800]].
 
El 1821 el seu pare va morir i ell el va succeir com a marquès de Londonderry en la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. A l'any següent, va començar a sofrir de [[Trastorn delirant|paranoia]] o crisis nervioses probablement produïdes per atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell va dir "La meva ment, per així dir-ho, s'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp en Kent, però a l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la qual es va mostrar mentalment pertorbat.
Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan al seu pare li va ser conferit el títol de comte de Londonderry. A la seva mort li va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare en [[1816]], sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.
 
Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.
 
En 1821 el seu pare va morir i ell ho va succeir com a marquès de Londonderry en la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. A l'any següent, va començar a sofrir de [[Trastorn delirant|paranoia]] o crisis nervioses probablement produïdes per atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell va dir "La meva ment, per així dir-ho, s'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp en Kent, però a l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la qual es va mostrar mentalment pertorbat. El 12 d'agost es va tallar la gola amb unaun navalla d'afaitar[[tallapapers]]. Les recerques van concloure que el marquès es trobava boig al moment de la seva mort, la qual cosa va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. El veredicte, a més, va permetre que fos enterrat en l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults en la processó fúnebre per l'alta impopularitat del marquès. Un monument seu no va ser erigit fins a 1850 pel seu germanastre, Charles Vane, qui ho va succeir en els seus títols.
 
Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:<ref>{{Plantilla:Cita libro|título=Satire:spirit and art|editorial=University of Florida|año=1991|apellidos=Test|nombre=Georges Austin|fechaacceso=3 de junio de 2014|url=http://books.google.es/books?id=QkhMi6mKmUMC|página=141|isbn=0-8130-1087-X}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
== Enllaços externs ==