Robert Stewart (vescomte de Castlereagh): diferència entre les revisions

Robert Stewart, II marquès de Londonderry ([[18 de juny]] de [[1769]] - [[12 d'agost]] de [[1822]]), més conegut ena la història com '''Lord Castlereagh''', va ser un estadista [[República d'Irlanda|irlandès]] i britànic.

Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan al seu pare li va ser conferit al seu pare, el títol de comte de Londonderry. A la seva mort el va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare enel [[1816]], sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.

Stewart va néixer a [[Dublín]], fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, i que va sersent nomenat marquès de Londonderry el [[1816|1816.]] Quan tenia un any, laLa seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.

Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] i va anarser el principal diplomàtic britànic al [[Congrés de Viena|Congrés de Viena.]] Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant l'el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat aen sufocarel sufocament de la [[rebel·lió irlandesa de 1798]] i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica [[Acta d'Unió (1800)|Llei irlandesa de la Unió de 1800]].

ElAl 1821morir el seu pare vael morir i1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry en la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. A lL'any següent, va començar a sofrirpatir de [[Trastorn delirant|paranoia]] o crisis nervioses probablement produïdes perpels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per així dir-ho, s'en ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp enal comtat de Kent,; peròi ade fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la qualque es va mostrar mentalment pertorbat.

El 12 d'agost es va tallar la gola amb un [[tallapapers]]. Les recerques van concloure que el marquès es trobavaestava boig al moment de la seva mort, lafet qual cosaque va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. El veredicteApart, ael mésveredicte, va permetre que fos enterrat ena l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults ena la processó fúnebre per raó de l'alta impopularitat del marquès. Un monument seu noNo va ser erigit cap monument al seu honor fins aal 1850, pel seu germanastre, Charles Vane, quique hoel va succeir en els seus títols.