Viquipèdia

Sanç I de Pamplona: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - "sobre tot d'ençà + "sobretot d'ençà
Línia 92:
El [[907]] [[Llop ibn Muhàmmad]], antic aliat de [[Fortuny Garcés]]<ref>{{ref-llibre|cognom= Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= Catalunya carolíngia |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1926-55 |pàgines= |isbn= |ref= }}</ref> va intentar atacar Pamplona però amb resultats nefastos. Poc temps després, Llop va caure en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra i fou assassinat. Va ampliar considerablement les fronteres meridionals del regne fins a arribar a terres de [[La Rioja]] gràcies a les campanyes victorioses contra els musulmans. Va conquerir [[Nájera]] i va establir allà la seva cort, dotant d'una organització definitiva el regne de Pamplona.
 
Després de dos segles de domini sobre la vall de l'Ebre i Tudela, els Banu Qassi es van veure en franca decadència, com diuen les cròniques àrabs "sobre totsobretot d'ençà que Sanç, des de Pamplona, s'atrevia amb ells". L'avenç de Sanç vers La Rioja va contribuir a millorar les relacions amb el rei [[Ordoni II de Lleó]], i incrementar les ofensives a la frontera. Les seves campanyes van ser cada vegada més agosarades i d'èxit, que van obligar a l'emir [[Abd-ar-Rahman III|Abderraman III]] a dirigir personalment una campanya el [[920]]. Ordoni i Sanç serien completament derrotats a la [[batalla de Valdejunquera]], entre [[Muez]] i [[Jaitz|Salinas de Oro]], el 25 de juliol, però l'èxit sarraí no va tenir els resultats esperats.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 30}} Després de tres anys, Ordoni i Sanç, es va fer, durant la campanya de Viguera, amb el control de La Rioja Alta i estretien més els seus llaços amb el matrimoni d'Ordoni amb Sança, filla de Sanç Garcés.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}} Ambdós monarques tindrien èxit en la campanya de la Muez el [[924]] van resultar un desastre, però altres victòries van incorporar territoris com les comarques de [[Berrueza]], [[Deyo]] i Estella i gran part de la ribera de l'Ebre, i especialment La Rioja el 923, després d'una brillant campanya conjunta de Sanç i Ordoni de Lleó, que va assetjar Nájera, mentre l'exèrcit de Sanç feia la mateixa operació contra [[Viguera]].{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}}
 
L'any 924 Abderramà III va contraatacar i va iniciar una nova campanya que va assolar els territoris de Sanç Garcés, que ara li mancava l'aliança amb Ordoni II, que havia mort recentment. L'emir va arribar fins a Pamplona i la va destruir totalment. L'atac musulmà no va servir, però, per acabar amb l'exèrcit cristià, perquè el monarca pamplonès va evitar una batalla campal en condicions desfavorables per a ells, i per tant la frontera entre cristians i musulmans no va canviar. De fet, a finals del seu regnat, els seus dominis s'estenien des de [[Sobrarb]] fins a Nájera, i la frontera sud arribar fins a Calahorra i [[Arnedo]]. Amb això, el rei va obtenir un gran prestigi entre els cristians i el reconeixement de cabdills militars veïns. A més, gràcies a les seves accions, Pamplona va poder aspirar a expandir-se, a diferència de moments anteriors de la qual s'havia vist privada. Mentrestant, vells parents i aliats, els Banu Qassi, van ser definitivament deposats i enviats a Còrdova.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}}Amb Sanç Garcés, especialment, i amb els seus successors es posen les bases del regne de Navarra.{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 27}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Sanç_I_de_Pamplona»