Sàyyid: diferència entre les revisions

'''Sàyyid''' (en [[àrab]] '''سيد''', ''sayyid''; en plural '''سادة''', ''sāda'') és un mot àrab que literalment significa "'''senyor'''". En el [[Països àrabs|món àrab]] s'utilitzaes fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al [[Magrib]], on se'ls diu ''sidi'' (una contracció de ''sayyidi'', que vol dir ''el meu senyor'', ''senyor meu'', ''monsenyor'').<ref>{{Ref-llibre |cognom=Risely |nom=Herbert |títol=People of India |url= |llengua=anglès | editorial=Asian Educational Services |data=1999 |pàgines= |isbn=}}</ref>

[[El Cid]], nom amb el qual es coneix un famós cavaller castellà del segle XI, és un nom derivat d{{'}}''as-sàyyid'', que vol dir "el senyor".

| [[Balutxi]] || Sayyid Sayeed, Sayyed, Sayid || [[Balutxistan (regió) |Balutxistan]]

| [[Urdú]], [[Maratí]], [[Hindi]], [[Assamès]], [[Konkanès]], [[Kanara]], [[Bhojpuri]], [[Telugu]], [[Tàmil]], [[Malaiàlam]], [[Gujarati]] || Syed, Saiyad, Saiyed, Sayyid, Saiyed, Saiyid, Sayyed || [[Àsia Meridional]]

Les persones fan servir diferents transliteracions romanitzades (llatinitzades) en funció de la llengua que els és més familiar, encara que no necessàriament la del lloc on viuen. Per exemple els immigrants d'origen àrab solen fer ús de la transliteració ''sàyyid'' mentre que immigrants originaris del sud d'Àsia solen fer ús de la forma ''syed''.

| [[Urdú]], [[Seraki]], [[Panjabi]] || xa, ''saab'', ''badxà'' || [[Pakistan]]

| [[Sindhi]] || xa, ''sain'', ''saab'', ''makhdoom'', [[Mir (títol)|mir]] || [[Sindh]], Pakistan.

| [[Persa]], [[Paixtu]] ||''mir'', ''[[mirzà]]'', [[agà]] || [[Iran]] i [[Afganistan]]

Altres termes honorífics aràbics inclouen [[xeic]] i [[xerif]]. La línia descendent dels ''sàyyids'' [[hassànides]] que van governar a [[la Meca]], [[Medina]] i [[Iraq]], i que actualment governen a [[Jordània]], els [[haiximites]], fan servir el títol de xerif (en plural ''àixraf'').{{Citació necessària|data = febrer de 2016}} Xerif està reservat als descendents d'[[Al-Hàssan ibn Alí]], mentre que ''sàyyid'' es va fer servir per als descendents d'[[al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib]].{{Citació necessària|data = febrer de 2016}} Malgrat això, quan es va iniciar l'era posthaiximita, la paraula ''sàyyid'' es va fer servir per designar tant als descendents d'al-Hàssan com els d'al-Hussayn. Els [[Xiisme|xiïtes]] àrabs fan servir ''sàyyid'' i ''habib'' per designar tant els descendents d'al-Hàssan com als d'al-Hussayn.

| [[Alí ibn Abi-Tàlib]] || al-Alawí<ref name="Nota 2">Aquells que fan servir la paraula ''sàyyid'' per referir-se a tots els descendents d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] consideren els ''alawís ''com a ''sàyyids''. Malgrat tot, els ''alawís ''no són descendents de [[Mahoma]], ja que són descendents dels fills d'Alí ibn Abi-Tàlib i Umm-al-Banín, la dona amb la quequal es va casar després de la mort de [[Fàtima az-Zahrà]]. Aquells que limiten l'ús de la paraula ''sàyyid'' als descendents d'Ali Ibn Abi Talib amb Fatima az-Zahrà, no consideren que els ''alawís'' siguin ''sàyyids''.</ref> || Alavi<ref name="Nota 2"/> علوى || Alavi<ref name="Nota 2" /> o Awan

A l'Iraq hi ha ''sàyyids'' d'origen iranià. Molts genealogistes denuncien a aquests ''sàyyids'' que van venir de l'Iran a l'Iraq com a falsos. No a tots ells, però si a la majoria. Entre el 85 i el 90% dels ''sàyyids'' de l'Iraq, són musulmans xiïtes. Molts ''sàyyids'' de l'Iraq es van unir a tribus àrabs fa uns segles, especialment al sud del país. DonatAtès que solien ser torturats i assassinats, molts d'ells van migrar de l'Iraq a altres països arreu del món. Els ''sàyyids'' que s'havien unit a tribus a l'Iraq encara són protegits per la tribu. Els genealogistes proclamen que els ''sàyyids'' que s'havien unit a les tribus de l'Iraq són autèntics ''sàyyids''.

Les famílies ''sàyyid'' del sud d'Àsia són descendents directes de [[Mahoma]] a través de la seva fila Fàtima i el seu gendre Alí. Els seus avantpassats van migrar des de diverses parts de l'Iran i del centre d'Àsia, com el [[Turquestan]], durant la invasió d'[[Hülegü]] i altres períodes d'agitació. Aquesta migració des de la península aràbiga es va deure principalment als imperis agressius com l'[[Abbàssida]], l'omeia i l'[[Imperi Otomà|otomà]] que, a causa de la seva identitat ''sàyyid'' xiïta, els veien com una amenaça.

Aquestes migracions es van produir durant els períodes de [[Mahmud de Ghazna]], el [[Sultanat de Delhi]] i l'[[Imperi mogol]] i va continuar fins ben entrat el {{segle |XIX}}. Alguns dels primers immigrants ''sàyyids'' es van endinsar profundament a la península de l'Índia, a la regió de l'altiplà de [[Dècan]] al regne dels reis [[bahmànides]] i més tard dels reis [[Qutb Shahi]] de [[Golkonda]], del Nizam Shahi d'[[Ahmadnagar]], i altres regnes de [[sultanat de Bijapur|Bijapur]], [[sultanat de Bidar|Bidar]] i [[sultanat de Berar|Berar]]. El més probable és que els autèntics ''sàyyids'' o persones d'ascendència àrab es trobin principalment a [[Kerala]], [[Dècan]] i [[Gujarat]].

La història dels ''sàyyids'' o ''syeds'' del sud d'Àsia es remunta més de 1000 anys enrere. Diversos ''syeds'' van visitar l'Índia com a comerciants, juntament amb altres comerciants àrabs en general o principalment escapant dels imperis abbàssida, omeia i otomà. Aquests ''sàyyids'' van arribar procedents de l'Iraq i tot eren musulmans xiïtes. Molts ''sàyyids'' van ser obligats a convertir-se en musulmans sunnites. També cal destacar que van governar l'Índia (Sultanat de Delhi) durant el període comprès entre l'any 1414 i el 1451. Excepte aquest breu període de la història de l'Índia, els ''syeds'' o ''sàyyids'' es van dedicar principalment a activitats mercantils.

No obstant això, alguns ''sàyyids'' de l'Àsia com a Malàisia no són ''sàyyids'', tot i que proclamen ser descendents del profeta per obtenir respecte, autoritat, recursos i poder. Falsegen arbres familiars i documents, o roben el llinatge d'altres.