Al-Àfdal Kutayfat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - nom de [[Al-Hàfidh + nom d'[[Al-Hàfidh
m Corregit: - com Kutayfat. + com a Kutayfat.
Línia 1:
'''Abu-Alí Àhmad al-Àfdal Kutayfat''', més conegut pel seu ''[[làqab]]'' i el seu [[sobrenom]] com '''Al-Àfdal Kutayfat''', fou visir del califa [[fatimita]] i fill del visir [[Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí]].
 
A la mort del califa [[Al-Àmir (fatimita)|Al-Àmir]] (1101–1130) el [[17 d'octubre]] del [[1130]], el poder va passar a dos dels seus favorits, Hazarmard i Bargash que van portar a la regència al cosí del difunt Abd-al-Majid; al cap de quatre dies l'exèrcit va donar un cop d'estat i va elevar al càrrec de visir a Abu Ali Ahmad, que portava el títol d'al-Afdal i era conegut com a Kutayfat.
 
Al cap de molt poc temps el visir va declarar deposada a la dinastia fatimita i va anunciar que el poder passava al "imam" esperat de la "''shia ithna ashariyya''"; Abd al-Madjid fou destituït de la regència i empresonat. En endavant Kutayfat va governar com un dictador. Les monedes d'aquest temps no porten el nom del califa sinó de l'imam Muhammad Abu l-Kasim al-Muntanzir li-Amr Allah (any 525 = [[1131]]), i l'"imam al mahdi al-kaim bi-amr Allah budjdjat Allah ala l-alamin (any 526 = 1131/1132) dels que el visir era el teòric representant (''naib'') i lloctinent (''khalifa''). La religió fatimita o ismaïlita va quedar abolida com a religió d'estat però fou respectada. Però els ismaïlites no estaven disposats a perdre tots els privilegis del poder i van tramar una conspiració.