Primera Croada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 16569877 de 37.14.42.229 (Discussió)
m Corregit: - Croada, es trobaven dividits + Croada, estaven dividits
Línia 79:
 
[[Fitxer:Map of expansion of Caliphate.svg|350px|thumb|left|[[Califat omeia]] en la seva màxima extensió]]
Fins a l'arribada dels croats, els bizantins havien estat lluitant contínuament contra els seljúcides i altres dinasties turques pel control d'[[Anatòlia]] i [[Síria]]. Els seljúcides, que eren musulmans ortodoxos [[Sunnisme|sunnites]], havien governat anteriorment el Gran [[Imperi Seljúcida]], però en el temps de la Primera Croada, es trobavenestaven dividits en diversos petits estats, després de la mort [[Màlik-Xah I]], el [[1092]]. Màlik-Xah I fou succeït en el [[Sultanat del Rûm]] per [[Kilidj Arslan I]], i a Síria pel seu germà [[Tutush I]], que va morir el [[1095]]. Els fills de Tutush, [[Ridwan|Fakhr al-Mulk Radwan]] i [[Duqaq]] heretaren [[Alep]] i [[Damasc]] respectivament, dividint posteriorment Síria entre emirs antagònics l'un amb l'altre, i també enfrontats amb [[Kerbogha]], l'[[atabeg]] de [[Mosul]].<ref>Holt, pàg. 11, 14–15.</ref>
 
[[Egipte]] i bona part de [[Palestina (regió)|Palestina]] eren controlats pels [[xiisme|xiites]] del [[Califat fatimita]], la qual cosa era significativament menor des de l'arribada dels seljúcides. La guerra entre els [[Califat fatimita|fatimites]] i els [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] causà grans entrebancs als cristians locals i als pelegrins de l'oest. Els fatimites, sota el govern nominal del califa [[al-Musta'li]], que de fet era controlat pel [[visir]] [[al-Afdal Shahanshah]], havien perdut Jerusalem enfront dels seljúcides el [[1073]], tot i que alguns registres més antics diuen que fou el [[1076]].<ref>Gil, pàg. 410, 411 note 61.</ref> Tanmateix, varen reconquerir la ciutat el [[1098]] a la [[Ortúkides|dinastia ortúquida]], una petita tribu turca que s'havia associat amb els seljúcides, justa abans de l'arribada dels croats.<ref>Holt, pàg. 11–14.</ref>