Antropologia de la religió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: davant del absolutisme teològic > davant de l'absolutisme teològic |
m Corregit: - de creences ja + de creences, ja |
||
Línia 52:
El principi darwinistes que la funció crea l'òrgan, fa preguntar als sociòlegs de la religió si la finalitat no serà al començament del procés religiós. Si hi ha una necessitat d'explicació del món, del més enllà, sorgirà la resposta cultural idònia a aquesta inquietud bàsica.;<ref> Otto H. Gablentz: Die antropologischen Voraussetzungen sociologischer Grundbegriffe, Berlin 1960 </ref> ve a dir que la integració és la funció de la religió i, al revés, sempre que passi algun tipus d'integració ens trobem davant d'un fenomen religiós. En el mateix sentit van les opinions de Talcott Parsons, [[Clifford Geertz|C. Geertz]], Malinovski, entre d'altres funcionalistes. Si parlem d'integració de l'individu en una societat atemporal o extramundana tindria ple sentit aplicar el terme religiós. Però si ho apliquem als actes d'integració social, aleshores hauríem d'incloure en el religiós als ateus i tota acció social. El concepte de religió es torna inflacionista i arribaria a identificar-se amb societat. Algunes formes religioses situen molt propers l'Estat/grup i el sagrat (totemisme i religió romana, per exemple) ja que consideren el grup-no als individus-hereu del carisma dels seus déus.
Seria el cas dels líders religiosos que, al prometre la salvació o un paradís celeste, quedarien inclosos en la categoria de "religiosos", tot i que en la definició conceptualista no ho serien per no tenir rituals i moltes vegades de creences, ja que basen tota la seva activitat espiritual en el seu propi carisma. Els líders religiosos com més carismàtics són, menys utilització fan dels recursos del ritual i de les creences. Haurien de considerar-religiosos en el sentit funcionalista, per oferir una salvació ultraterrena als seus seguidors. Aquestes solucions salvífiques quedaran plasmades més tard en forma de text i de rituals evocatius de les accions i miracles del líder. Així doncs, la religió està en germen en els moviments carismàtics, i en ple desenvolupament al fixar el dogma i creences en forma de text normatiu.
== Etnocentrisme en la teoria social de la religió ==
| |||