Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'altre costa de + l'altre costat de |
m Corregit: - la construcció ja + la construcció, ja |
||
Línia 27:
Durant l'ocupació musulmana de Girona ([[717]]) sembla que l'antiga església va tenir funcions [[catedral|catedralícies]], ja que la [[catedral de Girona|catedral]] havia estat convertida en [[mesquita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.artmedieval.net/Sant%20Feliu%20de%20Girona.htm |títol=Sant Feliu de Girona |consulta=2 març 2011 |obra=artmedieval.net |editor= |data= |llengua= }}</ref> Després de la [[conquesta de Girona|conquesta franca]] de Girona l’any 795, s’hi va establir una comunitat de [[prevere]]s regida per un abat, amb una vida canònica dependent de la catedral, a la qual restaria fortament lligada des d'aleshores.<ref name=":1" /> El 882 és documentada una canònica aquisgranesa. El primer abat conegut és Teudesind, esmentat el 949. Molts dels seus abats foren a la vegada bisbes de Vic, com [[Arnulf (bisbe de Vic)|Arnulf]] (993-1010) o Borrell (1013-17), arquebisbes de Tarragona ([[Berenguer de Vilademuls]], 1167-94), bisbes de Girona ([[Guillem de Vilamarí]], 1309-12) o de València ([[Vidal de Blanes]], 1337-42).<ref name=":1" /> La comunitat fou reformada al segle XI, però no fou mai augustiniana i els seus membres seguiren el mateix tipus de vida que els de la catedral, fins al punt que molts dels seus membres eren a la vegada canonges d’ambdós llocs. Aquest fet fou prohibit pel bisbe [[Arnau de Montrodon]] el 1337.<ref name=":1" /> La puixança de la comunitat va començar a declinar a partir del segle XVI fins que el 1835 s'extingí i va passar a parròquia.
L'església actual es comença a construir durant els segles XI-XII. Es tracta d’una església romànica de la qual només se'n conserva la planta i l'alçat de la [[capçalera]], ja que la resta de l'estructura és obra gòtica aixecada a partir del segle XIV i aconsegueix la màxima esplendor al segle XVI. L’església aconsegueix la seva longitud actual a finals del segle XV, la façana es va finalitzar a principis del segle XVII i encara, en el segle XVIII, es va afegir la capella barroca dedicada a Sant Narcís. Les obres es van allargar tant en el temps perquè l’església va ser fortificada per diferents conflictes en nombroses ocasions al trobar-se fora de les muralles medievals. Això va dilatar la construcció, ja que una part significativa dels diners destinats a aquesta construcció es destinaren a les obres de fortificació.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom = Marquès|nom = Josep Maria|article = El temple de Sant Feliu de Girona al segle XIV|publicació = Annals de l'Institut d'Estudis Gironins Vol. 42|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54439/63552|data = 2001|pàgines = 131-150}}</ref>
Existeixen dades documentals de l’exterior de l'església de Sant Feliu abans de les grans modificacions del segle XIV les quals ens permeten fer-nos una idea de la seva ubicació en l'entramat de la ciutat. Aquestes són:<ref name=":2" />
| |||