Picentins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'amenaçant proximitat + l'amenaçadora proximitat |
m Corregit: - pugui derivar ja + pugui derivar, ja |
||
Línia 65:
S'han trobat objectes d'importació procedents d'Egipte, Síria, Àsia Menor. Són típiques d'aquesta fase les tombes en forma de túmul i les de forma circular, en elles enterraven el carro de combat del difunt (influència oriental). Mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]]. L'objecte més notable és l'[[enòcoa]], feta amb un ou d'estruç. Les representacions de figures humanes i animals són gairebé abstractes. En una tomba s'han trobat proves de l'activitat pesquera.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase IV (580 aC- 470 aC)
La fase IV se subdivideix en: "Picè IV A" i "Picè IV B". Les característiques típiques del període són: les inscripcions en el seu idioma trobades al sud del seu territori, les escultures gegants de Numana i Capestrano, la gran varietat en elements d'ornamentació femenina, els enigmàtics anells de sis nusos. Un material típic d'aquesta fase és l'[[ambre]] procedent probablement del [[Ruta de l'ambre|Dnieper]]. L'afició dels picentins per l'ambre va fer que els anomenessin "el poble de l'ambre" i alguns han proposat que el seu nom en pugui derivar, ja que en llatí la paraula ''pix'' vol dir «ambre», fonemes que també estan presents en la paraula ''pikentes''.
Les armes són ja totes de ferro, i presenten una gran varietat, cosa rara en els pobles itàlics del mateix període; entre les armes d'atac hi ha una la [[simitarra]] i entre les de defensa un [[elm]] amb relleu en forma de corona d'animal i altres elms de tipus greco-corinti. Continua la producció de pectorals, però en aquesta fase els ornaments són d'influència grega.{{sfn|Zuffa|Lollini|Cianfarani|1976|p=122-160}}
;Fase V (470 aC - inicis del s.IV)
| |||