Temple romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Corregit: - ''aedes'' ja + ''aedes'', ja |
||
Línia 41:
*'''[[wikt:aedes|aedes]] ''', que vol dir «la casa del déu» i consistia en un petit altar per contenir l'estàtua d'un déu.<ref>Robert Schilling, "Roman Gods", Roman and European Mythologies, University of Chicago Press, 1992, p. 72</ref> D'aquesta senzilla construcció va derivar la forma arquitectònica emprada posteriorment en temples cristians anomenada [[edicle]], (en llatí ''aedicula''). [[Vitruvi]] feia la següent distinció entre aedes i temple. El primer era l'edifici mentre que el segon era l'espai consagrat que havia estat escollit amb un auguri. Pel que fa a la construcció d'un ''aedes'', Vitruvi recomanava que es guardés alguna relació amb les característiques del déu que hagués de contenir: Si es tractava d'una deïtat celeste com ara [[Júpiter (mitologia)| Júpiter]] o [[Luna (mitologia)|Luna]], calia que fos obert cap al cel; si era per deïtats relacionades amb la ''virtus'' («coratge, [[wikt:virtut|virtut]]») com ara [[Minerva]], [[Mart (mitologia)|Mart]] o [[Hèrcules]], era recomanable l'estil dòric i sense voladissos; l'ordre corinti era recomanable per deesses com ara Venus, [[Flora (mitologia)|Flora]],[[ Prosèrpina]] o les [[Lymphae]]; i l'estil iònic era adient per deïtats de caràcter intermedi com [[Juno]], [[Diana]] o [[Liber]].<ref>Morris H. Morgan, "Notes on Vitruvius", ed. Harvard Studies en Classical Philology nº17, 1906, p. 12–14</ref> Per tant, encara que no sempre a la pràctica, hi havia una preocupació per lligar l'estètica de l'arquitectura i la teologia.<ref> [[Vitruvi]], "De architectura" 1.2.5</ref><ref>John E. Stambaugh, "The Functions of Roman Temples," (Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II.16.1,1978, p. 561</ref>
La paraula [[edil romà|edil]], té relació etimològica amb ''aedes'', ja que entre els deures d'aquests funcionaris estava la de supervisar les obres públiques i les de manteniment dels temples.<ref>Andrew Lintott, "The Constitution of the Roman Republic", Oxford: Clarendon Press, 1999, p. 129–130; Karl Loewenstein, "The Governance of Rome", ed.Martinus Nijhoff, 1973, p. 62</ref> El temple (''aedes'') de Flora, per exemple, es va construir el 241 aC sota la direcció de dos edils, els quals van consultar prèviament els llibres Sibil·lins. Una altra relació era que les oficines de l'edil de la plebs estaven a l{{'}}''aedes'' de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] de Roma.<ref> Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 80–81 on Ceres, p. 151 on Flora; Barbette Stanley Spaeth, "The Roman Goddess Ceres", ed.University of Texas Press, 1996, p. 86 i seg.</ref>
*'''delubrum'''.- Segons [[Marc Terenci Varró]],<ref>[[Marc Terenci Varró]] apud Nonius p. 792 L</ref> aquesta era la forma més antiga de temple que van construir els romans. [[Cincius]] explicava que un ''delubrum'' consistia en una construcció per contenir l'estàtua d'un déu però amb una característica una mica ambigua que era que a dins i en l'àrea circumdant ''ubi aqua currit'', («allà l'aigua correrà») sense aclarir si havia de ser aquest un fet natural o artificial.<ref>Aquest istoriador i la seva explicació són esmentats per [[Servi Maure Honorat]], "Virgilii Opera Expositio" II 225</ref> [[Sext Pompeu Fest]] proposava una explicació etimològica dient que derivava de l'expressió ''fustem delibratum'' («tronc afectat per un llamp»), en referència als arbres que havien perdut l'escorça a causa d'un llamp, ja que aquesta mena d'arbres eren venerats com a déus en els temps arcaics. El terme devia passar més endavant a significar la construcció al voltant del tronc, que seria la casa del déu.<ref>[[Sext Pompeu Fest]] "De verborum significatu" s.v. delubrum p. 64 L; G. Colonna "Sacred Architecture and the Religion of the Etruscans" en N. T. De Grummond The Religion of the Etruscans 2006 p. 165 nº 59</ref>
| |||