Revisió del 17:33, 24 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: liberal de què l > liberal que l ← Edició anterior		Revisió del 11:27, 2 maig 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: -sometre +sotmetre Edició següent →
Línia 104: La visió rousseauniana de l'educació natural del nen -seguint els passos de [[Locke]]- com educació «negativa», que deixa desenvolupar l'espontaneïtat infantil i considera la [[infància]] en la seva pròpia autonomia va inspirar tota una reforma social i pedagògica i una nova manera de comprendre la [[psicologia]] del nen. Pel que fa a la seva visió sobre l'individu com a ciutadà prefigura els grans sistemes filosòfics del futur, de [[Kant]] a [[Hegel]]. Rousseau va demostar que el desenvolupament intel·lectual i moral de l'home va paral·lel a un desenvolupament material i només és possible en la vida social. A més a més és considerat el primer gran teòric de la modernitat que afirma que la llibertat irrenunciable de l'home només pot desenvolupar-se dins d'un Estat organitzat i sota el sometiment a les lleis. Aquesta visió sobre l'individu rebrà la crítica dels [[liberal]]s.<ref>Iglesias, Maria C i alt. (1989). ''Los orígenes de la teoría sociológica''. Madrid: Akal. Pàgines 121.</ref> La crítica liberal acusa a Rousseau d'incoherència al ~~sometre~~sotmetre a l'individu -eix de la seva reflexió en els ''Discursos''- a la voluntat col·lectiva d'un ens moral que es forma en el Contracte; per altra banda, la praxi del Contracte adquireix amb facilitat un biaix totalitari perquè el sobirà té la facultat de poder «obligar a ser lliures». A més, Rousseau no contempla i, fins i tot, rebutja qualsevol mena de sistema representatiu, de partits polítics, de tot cos intermedi entre l'individu i l'Estat, i, per altra banda, en la seva defensa d'una religió civil en les darreres pàgines del ''Contracte'', apareix, al costat d'una clara defensa de la tolerància religiosa, un cert biaix d'intolerància civil. Tot plegat fa comprensible el temor liberal que l'harmonia entre els interessos individuals i els col·lectius tingui alguna cosa a veure amb la perfecció i el final dels conflictes que s'assoleix a través de la mort i de l'ús de la força. == Obres ==

Jean-Jacques Rousseau: diferència entre les revisions