Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'anima de + l'ànima de |
m Corregit: - els bens i + els béns i |
||
Línia 33:
El conflicte en certa manera es va reproduir quan una disputa va enfrontar a Igraea amb el seu nebot Sidi Ahmed Ould Ethman. Llavors els tors, els Ahel Amar Cardas (de la mateixa línia que els Ahel Zeygi) van prendre partit per Igraea i li van restar fidels contra Sidi Ahmed. En canvi el Ahel Dik, una branca dels Ahel Muknass, sota la direcció de Mohammed Ould Muknass, van optar pel nebot. Els Awlad Silla i els Ahel Sidi Ahmed Bou Vares foren eliminats del poder (van esdevenir ''tyab'' o guerrers penedits que renunciaven al seus estatus polític) agafant com a cap a Mohammed Ould Bubutt. I els Awlad Qaylan Teggel, convertits en els Naqmusa<ref>Els Awlad Qaylan van formar la nova fracció Naqmusa, sota la direcció de Sidi Hurma Ould Hteyra, que era originari d'un altra fracció, els tors, però s'oposava al llinatge dirigent d'aquesta fracció els Ahel Dik, i es va separar d'aquests amb el suport dels parents materns, els Ahel Mhaymed, llinatge del grup Naqmusa; va aprofitar la mort del cap dels naqmusa, Sidi Ahmed Ould Mhaymed, del qual els seus filles eren menors, per apoderar-se de la direcció del grup si bé una parte es va unir després als Ahel Mhaymed (quan els fills menors de Sidi Ahmed van esdevenir majors)</ref> es van organitzar a l'entorn de Mohammed Ould M'Hammed. Aquestos tres caps foren coneguts com "Els Tres Mohamed" i tots van ser favorables a Sidi Ahmed Ould Ethman que gràcies a ells va triomfar sobre el seu oncle Igraea; aquest fou derrotat i quan va intentar recuperar el poder fou mort brutalment pels favorables a Sidi Ahmed, que així va ser emir sense oposició.
Però això va comportar contrapartides que s'anomenen «la reforma dels tres Mohammed». Els Oulad Qaylan que tenien un estatus inferior entre els hàssan ja'vriyya, en comparació a les línies directament col·laterals de l'emir (si bé tenien un gran pes polític i militar perquè tenien molts homes) reforçarien el poder de l'emir en endavant a costa dels llinatges col·laterals. La reforma va consistir en fixar definitivament la funció de l'emir al llinatge dels Ahel Ethman i l'elecció seria feta per l'assemblea (''jemaza'') emiral en la que els Awlad (Oulad) Qaylan tindrien una posició destacada; els
El desenvolupament del sistema polític es va traduir en una certa expansió geogràfica i la presa en càrrec de grups dependents d'altres grups (que no depenien de l'emirat). L'expansió es va fer al segle XIX cap a l'est en direcció als ksars en decadència. Els Ahel Mogeya es van establir al [[Chingueti]] al front dels llinatges tors, junt amb gent dels [[regüeïbat]] (Regaybat), la gran tribu nòmada del nord que formaran els Awlad Semun; encara més a l'est els Naqmusa sota els Ahel Teggedi, nomaditzava al Hofrat Wadan i a la ciutat de Wadan. A Wadan mateix una fracció de la confederació tribal [[Kunta]] (a l'origen una confraria que va difondre la via ''qadiriyya'' al occident del [[Sàhara]]) va dominar el ''ksar'', rodejada de nombroses fraccions [[zenaga]]: Lekdadra, [[Twabir]], Agzazir i sota la direcció de Sidi Ould Sidati.
| |||