Carmen Amaya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: El propi president > El mateix president
m Corregit: - Imperio'' etc. + Imperio'', etc.
Línia 31:
El [[1958]] tornà a Espanya amb un espectacle al qual s'hi conservava la rauxa i l'autenticitat dels seus balls gitanos, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d'espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s'ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina. Entre aquests films recordem: ''La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos'', etc.
 
L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es digueren ''La Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio'', etc.
 
[[Fitxer:Jardins de Joan Brossa - Barcelona 08.JPG|thumb|Escultura de Carmen Amaya, obra de [[Josep Cañas]] (1966), instal·lada el 1972 a la [[muntanya de Montjuïc]], i actualment als [[Jardins de Joan Brossa]].]]