Castellà del País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - añudáu''… etc.). + añudáu'', etc.). |
m Corregit: - presón, quisiendo…'' etc. + presón, quisiendo'', etc. |
||
Línia 28:
Més enllà del riu Xúquer, a l'oest i al sud del massís del [[Massís del Caroig]], les parles locals i comarcals tenen una base castellana. Així, a ''la Valle'' de [[Cofrents]] ([[Vall de Cofrents]]), a l'oest del [[Massís del Caroig]], que arran de la conquesta va pertànyer a la corona de [[Castella]] durant el segle XIII, es parla [[castellà]] amb trets manxecs, i és molt susceptible l'aspiració de la ''–s'' final de sílaba interior (tret característic del castellà peninsular meridional), i diuen ''bohque, cahco, cehto, cahpa, cahtillo'' i ''Ehpaña'', en lloc de ''bosque, casco, cesto, castillo i España,'' fenomen que registra també la [[Plana d'Utiel]], que pertanyia a [[Castella]] fins a mitjans del segle XIX. De gran interés per als dialectòlegs són les parles dels pobles de la Vall d'[[Énguera]] i la [[Canal de Navarrés]] estricta, al sud del [[Massís del Caroig]]. [[Alfons X]] de [[Castella]] havia ocupat subreptíciament [[Énguera]] en 1243, i encara que va haver de cedir-la a [[Jaume I]] en 1244, en virtud dels tractats, van romandre en aquella vila els castellans que hi havien establert els santiaguistes d'[[Alfons X]]. Encara que tot el domini lingüístic castellà ha sigut identificat amb la ''b'' bilabial fricativa, en la [[Canal de Navarrés]] es conserva la ''v'' labiodental etomològica, i diuen ''cavallo, haver, dever, invierno, arrova, cantava, vino''… etc. Mentre que pronuncien amb ''b'' bilabial oclusiva (igual que la francesa o la italiana) ''cabeza, loba, pueblo, biga'', etc.
Totes estes parles comarcals practiquen la distinció entre les sibilants sordes i les sonores. A la Vall d'Énguera ([[Énguera]], Navalón...) i a la Canal de Navarrés ([[Anna]], [[Xella]]...) hi ha sesseig, i així ho pronuncien fricativa apicoalveolar plana sorda en veus com ''passar, aprisa, bessones, saco,'' però esta articulació és sonora en paraules com ''beso, queso, deseo, presón,
També es parla [[castellà]] amb trets manxecs a l'Altiplà de [[Villena]] ([[Alt Vinalopó]]), que va pertànyer a [[Castella]] fins després del primer terç del segle XIX. A més d'[[Elda]] i [[Les Salines]], encara que des de [[1304]] pertanyen a l'antic regne de València, parlen també castellà, però amb sesseig i amb bastants valencianismes lèxics. El mateix [[castellà]] sessejant es parla a l'illot lingüístic que formen els termes municipals d'[[Asp]] i [[Montfort (Vinalopó Mitjà)|Montfort]], municipis envoltats completament per altres on la llengua pròpia és el [[valencià]]. Sembla poc probable que el castellà d'estes viles estiga relacionat amb la parcial colonització castellana de la Vall del Vinalopó en el segle XIII, promoguda per Alfons X el Savi i el seu germà [[Don Manuel]], quan va pertànyer transitòriament a [[Castella]] esta part meridional del [[País Valencià]], al sud de la línia [[Biar]]-[[Busot]]/[[la Vila Joiosa]], que després va constituir la governació foral de ''Dellà lo riu de Xixona'' i el bisbat d'[[Oriola]]; menys arriscat és suposar-lo relacionat amb la repoblació subsegüent a l'[[expulsió dels moriscos]] en [[1609]].
|