Esquerra Catalana dels Treballadors: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'1,35 % + l'1,35%
m Corregit: - 3,27 % + 3,27%
Línia 17:
Un dels primers actes fou signar [[Carta de Brest]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sastre |nom=Carles |títol=Terra lliure, punt de partida: 1979-1995, una biografía autoritzada |url= |llengua= |editorial=Edicions del 1979 |data=2012 |pàgines=34 |isbn=8494012606}}</ref> amb republicans Irlandesos, [[Unió Democràtica de Bretanya]], [[Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea]] (HASI), [[Cymru Goch]], [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional]], [[Unió del Poble Gallec]], [[Su Populu Sardu]] i [[Lucha Occitana]] (LOC). El 1973 també traduïren al català el ''Llibre Roig'' de [[Mao Zedong]] i iniciaren una campanya en defensa del [[Canigó]]. Per tal de donar-se a conèixer fora de França, participaren en la marxa de Besançon.
 
Coincidien amb la línia política del [[PSAN]] i de l'[[Assemblea de Catalunya]], i eren contraris a la lluita armada, encara que organitzaren protestes contra el [[Procés de Burgos]]. Participaren en activitats de defensa de la llengua i promogueren organitzacions cíviques com [[La Bressola]], la [[Universitat Catalana d'Estiu]], el [[Grup de Nova Cançó Guillem de Cabestany]], el [[Grup Pirinenc Rossellonès]]. Alhora, es presentaren a les eleccions legislatives franceses de 1973, però el seu candida Miquel Mayol només van obtenir l'1,2 % dels vots, mentre que [[Gilbert Grau]] (per [[Acció Regionalista Catalana]]) va obtenir un 2 %. Per altra banda, a les [[eleccions cantonals franceses de 1973]] el candidat [[Jaume Roure]] va obtenir el 3,27 % a Perpinyà.<ref>[http://www.catalunyanord.galeon.com/alienada.htm V Una població alienada]</ref>
 
== Activitats 1975-1981<ref>''Per un desenvolupament autònom de la Catalunya Nord'' publicat per ''Quaderns de [[La Falç]]'', núm 1, Perpinyà, 1983. Hi ha una cronologia a la pàgina 45</ref> ==