Domus Avinyó: diferència entre les revisions

* Les '''pintures''': El patrimoni més rellevant que s'ha recuperat d'aquest espai és un gran conjunt de pintura mural, pintades al fresc amb retocs en sec, del IV estil pompeià i estil provincial, que no havia estat mai documentat a Barcelona i que daten del segle I – II d C. Aquest conjunt pictòric ha estat estudiat per la Dra. Alícia Fernández de la Universidad de Múrcia i per Lorenzo Suárez. Les pintures exhumades de la domus Avinyó són d'una gran qualitat tècnica, compositiva i cromàtica. Van ser realitzades per un taller d'artesans que coneixia molt bé la pintura que s'estava desenvolupant a la península Itàlica i en aquells moments, models que es van expandir arreu de les províncies de l'Imperi. L'elevada factura i la complexitat artística de les pintures implica la presència d'un pintor molt especialitzat i d'un propietari de refinada cultura de la societat de Bàrcino. El conjunt millor conservat del jaciment es van recuperar a l'habitació 3, el cubiculum. Els arqueòlegs van poder extreure part dels murals de les parets i del sostre. Una de les pintures més destacades és el sostre, que presenta una luxosa decoració on s'hi troben diferents faixes amb motius florals i geomètrics, i s'ha conservat part d'un dels motius centrals. A l'interior del rombe, es representa el Rapte de Ganimedes envoltat de sanefes i motius florals, tot combinat am b motllures. [[Ganimedes (mitologia)|Ganimedes]], d'origen troià, guardava els ramats del seu pare, quan Zeus el veu i es queda cor-robat de la seva bellesa, moment en què la divinitat o la seva metamorfosi en àguila el rapta i el porta a l'Olimp per a convertir-lo en el seu coper. És un símbol de la bellesa, l'eternitat, l'amor homosexual i la llibertat. Així mateix hi ha un gran nombre de decoració geomètrica i vegetal. Les sanefes o motius geomètrics solien separar panells amb decoracions diferents. També s'ha documentat un amoret, es tracta d'un noi despullat i alat que duu un arc. Podria representar el fill de la divinitat de l'amor, Venus. L'altra representació figurada és una imatge de la musa Terpsícore. És la musa de la dansa i el cant coral i sempre es representava amb una lira marcant el compàs, com la d'aquesta pintura. La figura devia estar situada en el centre d'un panell groc de la zona mitjamitjana d'un dels murs del triclini o sala de banquets, probablement el mur sud. Un altre tema representant a les pintures de la domus són les arquitectures fictícies. La pintura d'elements arquitectònics com poden ser columnes, canelobres, portes o finestres donava noves perspectives de l'espai en un cert efecte de [[trompe-l'oeil]].<ref name="MUHBA"/>