L'adoració de l'Anyell Místic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎La deisi: desambiguar
→‎Àngels cantors: retocs format
Línia 131:
 
==== Àngels cantors ====
A la caixa alta, envoltant les tres figures centrals, apareixen ens dos panells [[àngel]]s sense ales: uns fent música i l'altres cantant. Les robes, els instruments i el terra estan realitzats amb un detall notable.
 
Els àngels cantors del panell de l'esquerra porten unes vestimentes litúrgiques pròpies del començament del segle XV, i interpreten el [[Gloria in Excelsis Deo|Gloria]]. Van Eyck incorpora la influència de l{{'}}''[[Ars nova]]'', un corrent introduït a [[Borgonya]] per [[Guillaume Dufay]] i [[Gilles Binchois]], mestres de capella a qui Van Eyck va retratar. A l{{'}}''[[Ars nova]]'' la música apunta cap a la naturalitat i la melodia expressa estats d'ànim. El realisme de Van Eyck aconsegueix que es puguin identificar les veus dels àngels; els que tenen la boca molt oberta corresponen als tons baixos i els que tenen arrugues al front són [[tiple (veu)|tiples]]. Estan agrupats al voltant d'un faristol giratori muntat en un moble ricament tallat amb una imatge de sant Miquel que mata el drac i dos petits personatges identificats com a [[profeta|profetes]], un d'ells [[Isaïes (profeta)|Isaïes]].
 
Al panell dels músics, un àngel toca un orgue mentre que altres dos, que tenen una [[arpa]] i una [[viola]], escolten mentre esperen el moment d'actuar.<ref>[[#schneider|Schneider, pàg.53-54]]</ref> A les rajoles del terra es pot llegir la inscripció AGLA que Filip Coppens interpreta com l'anagrama del conjur cabalístic màgic de protecció ''Atta Gibbor Le'olam Adonai'' (El Senyor és sempre totpoderós).<ref name="Charney176">[[#charney|Charney, pàg. 176]]</ref>