Governació de Nova Lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -paral.lel +paral·lel |
m Corregit: - lel 36 º S fins + lel 36 °S fins |
||
Línia 50:
La '''Governació de Nova Lleó''' (en castellà: ''Gobernación de Nueva León'') va ser una de les quatre divisions administratives creades en Amèrica del Sud per l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] després de la reforma del [[1534]] que veia a reemplaçar les dues governacions creades per la [[Capitulació de Toledo]] el [[1529]] per a [[Francisco Pizarro]] i [[Simón de Alcazaba y Sotomayor]]. La Capitulació de Toledo havia concedit a Francisco Pizarro 200 llegües cap al sud comptant des de la boca del riu Santiago (1° 20′ N a 9° 57′ S) per a constituir la governació de Nova Castella. Des del paral·lel en què acabava la jurisdicció donada a Pizarro se li atorgaven a Simón de Alcazaba y Sotomayor unes altres 200 llegües cap al sud (arribava fins als 21 ° 6,5 'S), nomenant-lo governador, capità general, avançat i agutzil major de la governació de Nova Lleó. No obstant això Alcazaba no va poder fer efectiva l'expedició i l'emperador va projectar entre 1530 i 1531 lliurar els territoris des [[Chincha]] fins a l'[[estret de Magallanes]] als banquers [[Fugger]] d'Alemanya.
Per la reial cèdula del 4 de maig de 1534 l'emperadro Carles V va ampliar els territoris atorgats a Pizarro estenent-los fins a 70 llegües més cap al sud, abastant territoris abans adjudicats a Alcazaba. El 21 de maig de 1534 el rei va nomenar va signar tres capitulacions per explorar i ocupar les terres americanes del sud establint províncies o governacions de 200 llegües d'extensió nord-sud cadascuna; entre aquestes hi havia la Governació de Nova Lleó atorgada a Simó d'Alcazaba i Sotomayor, també des de l'oceà Atlàntic al Pacífic, al sud del paral·lel
Alcazaba va partir del port de [[Sanlúcar de Barrameda]] el 21 setembre de 1534 amb una expedició de 250 homes en dues naus, la que ell mateix comanda, i que capitanejava Rodrigo Martínez. Les naus es trobaven en estat regular, producte de les escassa possibilitats d'Alcazaba per finançar l'expedició. Poc després de la partida, hagueren d'aturar-se a les [[illes Canàries]] per reparar avaries als cascos de les naus. Finalment a principis de 1535 arriben a l'estret de Magallanes amb la idea de creuar el Pacífic, però la situació climàtica els ho impedí. L'expedició retornà cap al nord vorejant la costa de l'Atlàntic, i el 9 març de 1535 Alcazaba fundà a la Caleta Forns el Port dels Lleons. Però el precari establiment, construït en bona part amb materials baixats de les naus, no tindria una història molt llarga. Com la intenció bàsica dels expedicionaris semblava ser la recerca de les riqueses llegendàries, l'expedició s'endinsà cap a l'interior buscant per terra el camí cap a l'[[Oceà Pacífic]].
| |||