Henri de Toulouse-Lautrec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Montmartre al 1884 + Montmartre el 1884
m Corregit: - respecte les figures + respecte a les figures
Línia 134:
Toulouse Lautrec comença a desenvolupar una [[tècnica pictòrica]] en forma de dibuix o esbós, compostos per pinzellades curtes i enèrgiques que estan contingudes per contorns molt pronunciats. L’escena està tallada pels marges del quadre sense donar importància a la coherència o a la connexió significativa de les figures humanes; els personatges fragmentats marginats adquireixen una presència major que al centre, amb la finalitat d’aconseguir un efecte suggestiu al més fort possible. La impressió de moviment s’aconsegueix amb l’excentricitat del tall del quadre.
 
L’any [[1888]] té molta importància per a ell des del punt de vista artístic, ja que troba el seu estil específic. La suggestió d’una experiència espacial i de moviment integrada en l’elaborada estructura del quadre es potencia a favor de l’expressió amb reduccions exagerades i porcions en part deformades respecte a les figures de les ballarines; el color ha guanyat lluminositat.
 
Amb els contorns marcats, les figures se separen del fons clar, mentre que el dibuix interior està realitzat amb ombrejats d’amples pinzellades. Vistes des de baix, amb la perspectiva típica de l’artista i figures en primer pla, vistes de prop. D’aquesta manera, assoleix la característica pictòrica d’aplicar, sense base prèvia, les pintures diluïdes amb aiguarràs sobre el llenç o el cartró.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Toulouse-Lautrec, grandes maestros de la pintura|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Sol 90|lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref><gallery>