Aleksandr Koltxak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - tot implicat ja + tot implicat, ja |
m Corregit: - l'Ordre de + l'Orde de |
||
Línia 28:
El [[1900]], va participar com a [[Hidrologia|hidròleg]] en l'expedició al Pol Nord del vaixell Zarya, dirigida per [[Eduard Toll]]; després de moltes peripècies, el [[desembre]] de [[1902]], Koltxak va deixar l'expedició, mentre que Toll i tres exploradors més van continuar nord enllà i acabaren perdent-se. Després, va participar en altres viatges a l'[[Àrtic]], i, per això, se'l va arribar a conéixer pel motiu de "Koltxak el polar"; amb aquestes exploracions, va guanyar la màxima condecoració de la [[Societat Geogràfica de Rússia|Societat Geogràfica Russa]].
Els seus plans de dirigir-se a Sant Petersburg per casar-s'hi amb la seva promesa Sophia Omirova va haver de canviar-los dràsticament quan, no gaire lluny d'[[Irkutsk]], li va arribar la notícia de l'esclat de la guerra contra el [[Guerra russojaponesa|Japó]]; llavors, va haver de telegrafiar a la seva promesa i al seu sogre perquè es traslladessin a la Sibèria, on la boda tindria lloc abans que ell s'hagués de dirigir al seu destí: [[Port Arthur (Xina)|Port Arthur]]; en els primers moments de la Guerra, va servir com a oficial al creuer Askold, i, després, va dirigir el destructor Serdityi. Va fer unes quantes expedicions nocturnes per col·locar [[Mina marina|mines marines]], una de les quals va enfonsar el creuer japonès Takasago, motiu pel qual fou condecorat amb l'
A partir de l'[[abril]] de [[1905]], Koltxak, ascendit a sots-comandant, va estar-se a Sant Petersburg, on va prendre part en la reconstrucció de la Flota Imperial Russa, gairebé anihilada durant la Guerra. Va servir a l'Estat Major Naval des del [[1906]], col·laborant en l'elaboració d'un programa de construcció de vaixells, com també en la millora de les defenses de Sant Petersburg i del [[Golf de Finlàndia]]. També va participar en el disseny dels vaixells [[trencaglaç]] Taimyr i Vaigach, botats el [[1909]] i [[1910]], els quals, sortint de Vladisvostok, foren usats en l'expedició [[Cartografia|cartogràfica]] a l'[[Estret de Bering]] i al [[Cap Dezhnev]]. Koltxak va dirigir el Vaigach i, després, usà el material obtingut amb les seves obervacions per als seus treballs en l'Acadèmia de Ciències; el seu estudi, ''Els gels de Kara i dels mars de la Sibèria'' van ser publicats per l'Acadèmia de Ciència i encara es considera l'obra més important en aquest tema; alguns estractes van ser publicats sota el títol "The Arctic Pack and the Polynya" a l'obra publicada el 1929 per la Societat Geogràfica Americana <nowiki>''</nowiki>Problems of Polar Research<nowiki>''</nowiki>. El [[1910]], va tornar a l'Estat Major Naval i, el [[1912]], el destinaren a la [[Flota del Bàltic]].
| |||