Corts forals valencianes: diferència entre les revisions

Els [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]] gaudien a València de la suprema autoritat, obtenint no només el [[poder executiu]] i [[poder judicial|judicial]], sinó el [[poder legislatiu|legislatiu]] per promulgar i tot sense el concurs de les corts, [[ordinació|ordinacions]] i [[pragmàtica|pragmàtiques]]. Emperò no podien derogar per ells mateixos furs aprovats en elles, ja que aquests es consideraven pactes ([[pactisme]]) entre el monarca i el regne, i que per tant només podien revocar d'acord de tots dos. Els reis d'Aragó exercien a València la seva autoritat per mitjà del [[virrei]] o lloctinent del regne, que nomenat pel sobirà representava la seva persona tant en els àmbits polítics i militars, i era el superior a tots els magistrats del regne, obtenint els mateixos honors i prerrogatives del monarca, podent [[indult]]ar als criminals excepte en delictes reservats. Encara que es creu, que les Corts Generals de València van ser contemporànies a l'establiment del nou regne, però les primeres solemnes que s'hi van celebrar van ser les que va tenir [[Pere el Gran]] en 1283. La convocació de les corts era atribució del rei, havent-se establert per [[Jaume el Just]] el [[1301]] que havia de verificar de tres en tres anys. A elles eren cridats els [[prelat]]s i dignataris dedels lesordes ordres religiosesreligiosos que constituïen el braç o estament eclesiàstic, els nobles i cavallers que formaven el militar, i els síndics de les viles del regne que componien el braç reial. D'aquests tres braços que comptaven les Corts Generals de València, el militar no podia haver-hi cap acord sense unanimitat, però en els altres bastava la simple majoria.<ref name="compendio">{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Antonio Elías| nom1 =José | títol =Compendio de la historia de las instituciones y derecho de la monarquía española| url =http://books.google.cat/books?id=hxivvTSXEvYC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial =Imprenta Hispana | capítol =Capítulo VI. Del gobierno y leyes del reino de Valencia | lloc =Barcelona| data =1847 | consulta = 5 de març de 2014| pàgines =310-313 | llengua = castellà }}</ref>