Simon J. Ortiz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el canon de > el cànon de
m Corregit: - això, el dia després de + això, l'endemà de
Línia 21:
Ortiz assistí a l'escola de McCartys fins al sisè grau, després va ser enviat a la St. Catherine's Indian School de [[Santa Fe (Nou Mèxic)|Santa Fe]], com la majoria dels nens nadius d'aleshores que foren enviats a [[internat amerindi|internats amerindis]]. L'intent de proporcionar un ensenyament en anglès, els internats van tractar d'assimilar els nens nadius americans en la cultura dominant "d'Amèrica"​​, i els van prohibir terminantment parlar seus propis idiomes nadius. D'aquesta manera, el jove Ortiz va començar a lluitar amb una aguda consciència de la [[dissonància cultural]], li va donar forma i va començar a escriure sobre les seves experiències i pensaments en els seus diaris i contes. Mentre era frustrat amb la seva situació, es va convertir en un lector voraç i va desenvolupar un amor apassionat pel llenguatge, la lectura del que pogués tenir a les mans, incloent diccionaris, que se sentia deixar la seva ment viatjar dins d'un "estat de sorpresa."
 
Trist per la seva família i per la comunitat, Ortiz es va desil·lusionar amb St Catherine. Va ser transferit a l'[[Albuquerque]] Indian School, que donava classes de plomeria i mecànica. Va prendre metall i fusteria, però el seu pare s'oposava a la perspectiva que el futur del seu fill estava en el treball manual. No obstant això, el dia desprésl'endemà de graduar-se a la Grants High School (a [[Grants]] ([[Nou Mèxic]]) prop d'Acoma) Ortiz va començar a treballar com a obrer a [[Kerr-McGee]], una planta d'[[urani]]. Interessat en ser químic, inicialment va sol·licitar un càrrec de tècnic. En el seu lloc, se li va fer un de mecanògraf, aviat relegat a manejar una trituradora, i després promogut com a operador semi-qualificat. La seva experiència com a obrer miner més tard inspiraria la seva obra, "Fight Back: For the Sake of the People, for the Sake of the Land."
 
Ortiz finalment va estalviar prou diners per inscriure's al [[Fort Lewis College]] a Durango, Colorado, com un oficial químic amb l'ajuda d'una beca educativa de la [[Bureau of Indian Affairs|BIA]]. Mentre era captivat per la llengua i la literatura, el jove Ortiz mai va considerar posar-se a escriure de debò; en aquest moment, no era una carrera que semblés viable per als pobles nadius; que era "una professió només per als blancs."