Fins on pot determinar-se en funció del reduït corpus trobat, l'ammonita era extremadament similar a l'[[hebreu bíblic]], amb certes possibles influències [[Arameu|aramees.]] Aquestes inclourien l'ús del verb ''ʿbd'' (עבד) en lloc de la més comuna ''ʿśh'' (עשה). L'única diferència notable amb l'hebreu bíblic és la retenció esporàdica de la marca ''-t'' del femení singular (p. ex. ''ʾšħt'', «cisterna» però ''ʿlyh'' «elevada»).
D'acord amb ''Glottolog'' no era un idioma diferenciat de l'hebreu.<ref>{{Plantilla:Cita libro|editor=Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin|año=2013|url=http://glottolog.org/resource/languoid/id/ammo1234| capítulo=Ammonite|obra=Glottolog|ubicación=Leipzig|editorial=Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology}}</ref>
== Referències ==
Línia 11:
=== Bibliografia ===
* Cohen, D., ed. (1988). {{Plantilla:Cita libro|editor=Cohen, D.|año=1988|título=Les langues dans le monde ancien et moderne, part 3|capítulo=Les Langues Chamito-semitiques|editorial=CNRS|ubicación=París|idioma=francés}}<span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">Els langues dans li monde ancien et moderne, part 3 (en francès). </span><span class="citation libro" id="CITAREFCohen.2C_D.1988" contenteditable="false">París: CNRS. </span>
* Aufrecht, WE (1989). {{Plantilla:Cita libro|apellido=Aufrecht|nombre=WE|título=A Corpus of Ammonite Inscriptions|isbn=0-88946-089-2|ubicación=Lewiston|editorial=E. Mellen Press|año=1989}}<span class="citation libro" id="CITAREFAufrecht1989" contenteditable="false">Lewiston: I. Mellen Press. </span><span class="citation libro" id="CITAREFAufrecht1989" contenteditable="false"><small>[[ISBN]]</small> <small>0-88946-089-2.</small> </span>
